En articles anteriors ja vàrem parlar d’aquest tema.
La mateixa dinàmica de tenir pisos sense llogar juntament amb la crisi de l’habitatge a Andorra i les llicències als pisos turístics han encarit moltíssim el preu de lloguer d’un habitatge a la Seu d’Urgell.
Com pot intervenir l’Ajuntament?, en primer lloc, fent pisos socials d’obra nova, obligar els propietaris a llogar els pisos buits a preus raonables i també negar qualsevol llicència de pis turístic perquè ja n’hi ha prou a la Seu d’Urgell.
Això és la base per revertir la crisi d’habitatges que tenim a la ciutat, crisi heretada de les anteriors corporacions municipals i aleshores es pot adquirir un pis per a famílies vulnerables, però amb això no n’hi ha prou.
Optem nosaltres per fer un inventari exclusiu de tots els locals, siguin propietats de bancs o entitats financeres o de grans tenidors i comptant amb els pisos que també poden tenir petits propietaris.
Això permetria dibuixar un plànol de la situació de l’habitatge a la nostra ciutat i orientar la gent que si vol quedar fins a solucions que no siguin dramàtiques amb una escala de preus que siguin convenients, tant per a llogaters com per a propietaris.
Actuar de forma decidida contra l’ocupació de màfies organitzades que serveixen de tapadora pel comerç il·legal d’estufaments, que en això la nostra ciutat, sent ciutat fronterera, en té molt.
Fer promeses, és fàcil, construir, és molt més difícil i sempre està subjecte a crítiques, però el que volem i una cooperació municipal valent i que no miri els seus interessos privats.
Yann Marais
