L’Elvireta ha mort i amb ella una manera avui poc practicada de veure panoràmicament la història, la cultura i la natura, el context sense el qual no pot ser entesa la persona humana en general. I hem direu: i goses parlar de l’Elvireta sense dir molt aprop del seu nom «Pirineu» ? Teniu raó, dir «Elvireta» és dir l’Alt Pirineu, l’Urgellet i la Seu d’Urgell però sense perdre en el seu cas mai la visió humana i humanística de la totalitat. No oblideu que ella va ser per més de trenta anys professora de Geografia i Història i que una de les dites populars que va voler recollir al seu llibre Ribera amunt són les boniques resa:»La història és la mestra de la vida». Prò ella no entenia història sols com paleografia, sinó també com a oralitat i vida immedita encarnada. Per això el més valuós d’ella és irrecuperable, però no els papers esparsos que convidaria a qui pertoqui a que siguin retrobats i publicats junts. No se m’ocorre cap altre modo de fer-li justícia.
Andreu Escales i Tous, llicenciat en filologia hispànica.
Llicenciat en Filologia Hispànica
Una resposta
Tot el meu respecte i admiració