En un article publicat en la nostra darrera revista en paper jo hi parlo de nostre futur col·lectiu i del plantejament econòmic a mig i llarg termini. Hi parlo de fer un inventari dels nostres recursos actuals i de la projecció de futurs dels quins podem considerar sostenibles. Dins aquesta categoria no hi entra el turisme, que sempre ha de ser un afegit i no la indústria principal.
Això evidentment requereix sebre molt bé què tenim, posar en valor el territori i pensar que és justament des del territori que podrem desenrotllar teixit industrial comercial i agropecuari per tal de fer efectiu un model sostenible d’activitats econòmiques. Això transcendeix els partits polítics i significa una altra organització local, és adir, prou de sucursalisme respecte a Madrid o Barcelona.
Prou d’estar darrere de murades ideològiques que en cap cas no responen a la realitat del Pirineu. Cercar solucions agosarades per conceptuar un país diferent, sostenible i respectuós envers l’entorn. Els números i les estadístiques hi són i no indiquen precisament una època de bonança per a nosaltres , ans tot el contrari.
Llavors a cinc mesos vista de les municipals és possible un pacte de desenvolupament per nostra comarca que no sia el desig de funcionaris polítics ben pagats amb nostres doblers, sinó abandonar les consignes dels partits de torn i centrar-se en aquell espai que compartim.
Yann Marais.
