És absolutament molt greu el que ha passat i passa amb el servici d’atenció a domicili (SAD). Elles seran culpables, aquestes persones, de no rebre l’atenció que es mereixen? I això és la mare dels ous, i per què ho és?
Parlant de l’estat del benestar i de la manca de places de residències públiques(a la Seu = 0), molta de gent dependent viu a ca seva o a casa de la seua família, en qualsevol cas representa una sobrecàrrega de feina i d’atenció per càpita familiar. Endemés de l’esforç afectiu i emocional que això representa.
Em sembla molt bé que es vulgui denunciar que Suport Assistencial s/l, l’empresa concessionària d’aquest servici, sia anomenada “a dit”, que no pagui a les seves treballadores amb el rerefons l’enorme responsabilitat de l’ajuntament i del Consell Comarcal.
El problema no és fraccionable: en realitat és un tot, són circumstàncies que fan que a ca nostra a la comarca hi hagi un dèficit enorme en aquest àmbit de l’atenció domiciliària. Em seria bo de fer dir aquesta frase tan emprada que ja no té cap efecte: “sempre qui paga els plats trencats és l’usuari que no té cap culpa”.
Llavors cal una auditoria a l’ajuntament i al Consell sobre aquest tema? Sí, calen tots els recursos econòmics perquè aquest servici sí que caldria, i també dur-ne a terme una fiscalització en un exercici de transparència democràtica, així com posar a l’abast de la ciutadania tots els elements que ens puguin ajudar a la resolució d’aquest problema.
Externalitzar i privatitzar servicis per ventura no és pas la millor solució. Caldria veure si és possible reconduir aquest servici pensant més en les persones usuàries i menys en qui guanyarà les vinents eleccions municipals a la Seu d’Urgell, si bé el plec de condicions per Suport Assistencial s/l era considerat de bell antuvi com insostenible per la mateixa empresa, llavors : per què es va seguir en aquesta via? Això vol dir que aquest servici és vist com l’aneguet lleig del conte danès (de Hans C. Andersen) que d’infants ens han llegit.
Semblaria que a nostra edat no som encara adults però no és així i exigim explicacions i solucions per als dos-cents usuaris i usuàries del servici d’atenció a domicili.
Per a nosaltres la solució, com hem dit ja en un article anterior, és la remunicipalització d’aquest departament amb suficients recursos per atendre adequadament les necessitats d’aquest col·lectiu de persones depenents, i sí, això sí que té molt a veure amb les imminents eleccions municipals.
Yann Marais
