Està de moda viure a les ciutats perquè pareix que viure en un ciutat és factor de progrés i prosperitat. Els servicis bàsics com sanitat i educació no hi són als pobles petits i açò és una mancança molt greu. Açò fa que la gent emigri cap altres llocs on són col.legis, CAP’s, biblioteques… i «servicis generals».
Treballar a pagès o ser ramader són opcions poc atractives per a la majoria del jovent que oblida l’origen dels queviures. No cobrar un sou fix o fer més de vuit hores al dia sembla una desgràcia i no té pas gaire glamour.
Estem disposats al sacrifici de la qualitat de vida per viure en un ghetto però que sigui a la ciutat. Encara que hi hagi pobles com Arsèguel que ens ensenyen que poden revifar i que la cultura junt amb l’agricultura dona bons resultats.
Una bona gestió i administració d’aquests pobles és la clau juntament amb uns bons servicis delegats per arribar a tots els ciutadans i ciutadanes, així com rebutjar l’especulació mobiliària que suposa ostracisme i menyspreu a les classes populars dels pobles.
Com sempre la democràcia que no passa per les urnes pot ser més efectiva que discursos sobre un tema que ara està de moda amb les eleccions a les envistes.
Haviam si açò és possible!
Yann Marais.
