El subtítol d’aquest article és: reblar el clau.
En l’anterior parlàvem de la degradació de la societat i de la feblesa del que ens envolta, feblesa intel·lectual, social i deixadesa de funció política.
El carrer dels canonges sembla un espai ciutadà on la llei i el civisme brillen per la seua abscència, amb autoritats municipals que semblen mirar cap a un altre costat.
Per a mi això és terrible. Per un costat gent que no es pot pagar un pis ocupa i gent que són màfies també ocupa. Alguns d’aquests veïns i veïnes nouvenguts trenquen la convivència i fan impossible, per exemple, que la gent pugui dormir perquè cada nit hi ha sarau al carrer. I això em produeix desassossec per la mateixa contradicció que comporten aquests fets.
La degradació i pèrdua de valors és tan important com perquè un restaurador conegut a la Seu és permeti de tocar-me el cul en públic en ple carrer Capdevila i davant un testimoni. Això també em produeix desassossec.
Un altre conegut meu a la fi ha trobat feina però treballa dotze hores i sols n’hi paguen vuit i el seu patró li ha dit que les 4 hores no pagades se les estalvia per a ell. I això també em produeix desassossec.
Valorar el positiu i l’excel·lència significa que hi ha moltes de coses dolentes i mal fetes, fins i tot delictes i faltes de respecte que es banalitzen com a una conducta normal.
Doncs: poques alegries, molta policia i desigualtat social.
Yann Marais.
