Els fantasmes a la Seu d’Urgell existeixen. Són edificis buits habitats per esperits conservadors. Tants de llocs buits destrossats o en ruïnes demostren el poc cas que se’n fa de l’educació.
Prou sabem que l’única vara de mesurar que es té aquí és la fortuna personal de cadascú de nosaltres. Allò que s’hagi fet al llarg de la vida de cadascú no importa si aquest cadascú té calés. Si aquest són molts, se’l considerarà com una persona amb seny, com cal («comme il faut»). Si això se trasllada a la vida pública local, tenim com a resultat el caciquisme, l’amiguisme o pessebrerisme. Aquests termes en si mateixos no necessiten cap explicació tret de pessebrerisme, que és considerar l’activitat pública com a mercat o intercanvi de favors entre el responsable i la administrat/ada.
A part d’això s’han de recuperar les infraestructures que serveixen per donar un plus, per afegir i per apostar per l’educació. Per exemple, per recuperar l’Escola Joviat, utilitzar les naus de l’antic seminari amb una aposta per les escoles tècniques universitàries…tot plegat per fer de la Seu una de les capitals del Pirineu català com a inversió de futur per a un desenvolupament econòmic sostenible i creador d’iniciatives empresarials amb voluntat de crear ocupació al Pirineu.
Yann Marais.
