A la Seu d’Urgell, el nostre estimat alcalde del PSC va celebrar cent dies al poder a la Seu d’Urgell.
Han comprat un pis per famílies vulnerables per evitar qualsevol mena d’ocupació, però no és això la política d’habitatge que s’ha de fer, s’ha de “desmercantilitzar” l’accés a un habitatge decent, saludable i que la gent pugui pagar
És tocar de fons el sistema en si mateix i combatre amb eficàcia l’especulació immobiliària, especialment el nucli antic de la Seu.
Es tracta d’oferir un pac de cases o pisos a preus que siguin possibles per a les classes populars de la ciutat i això demana una voluntat política d’actuar en aquest sentit i no em sembla que aquí, amb el nou alcalde com amb l’antic aquesta tasca s’estigui fent.
Pa i circ és la fórmula que s’utilitza perquè les classes treballadores estiguin tranquil·les i no es rebel·lin, però més enllà de tot això hi ha una política global i voluntat d’aplicar mesures que no afavoreixen els de sempre.
Cent dies és aviat per a jutjar una gestió municipal i ben segur que haurem d’esperar una mica més per fer una valoració en un sentit o en un altre.
Però quan un govern proposa accions per limitar els preus dels lloguers no pot estar pendent del que digui l’estat Espanyol per a saber si ho fa bé o malament i sobretot que no estigui judicialitzada l’acció del nostre govern, que ho és permanentment.
Ho hem vist de forma continuada substituint la voluntat popular, que amb els seus vots han expressat quin tipus de govern volem.
No afrontar el problema d’arrel, en el cas de la habitatge ens trasllada a una situació on l’oferta i la demanda fan que els preus s’apugin contínuament afegint-hi el preu abusiu de la cistella de la compra diària.
Aleshores es parla del retrobament entre la gent a Catalunya, una idea que sembla magnífica quan en realitat expressa una submissió total a la monarquia i un centralisme que no deixa respirar al sistema autonòmic, que només és una corretja de transmissió del partit al poder que hauria de ser quelcom més i no un entrebanc permanent a la llibertat dels pobles, tant en l’àmbit local com en l’àmbit de Catalunya.
Estem veient els límits reals del fet nacional català i de la seva influència en l’àmbit estatal, tret de casos puntuals, com la possibilitat de fer que Pedro Sánchez del PSOE i SUMAR tornin a governar a Espanya.
Em direu que té a veure els cent dies de compromís amb el govern de l’Estat Espanyol? Evidentment, a primera vista gens ni mica, però si gratem una mica veiem que sí que té molt a veure la política que es fa en l’àmbit municipal si governa un partit o bé un altre a Espanya.
Yann Marais
