La carta última del senyor Batalla ens sona a tapisseries antigues, a naftalina, és clar, la naftalina serveix per conservar amb aquest olor tan ranci que la caracteritza. Tot plegat ens sembla un exercici de comiat a l’alçada de com ha governat l’antiga Convergència a la Seu d’Urgell(» privatitza que no passa res»!).
Exemples n’hi ha molts d’això: el tancament de la Gandalla, però l’escoleta de la Molines(privada i de l’Esgésia) deu ser el model que s’hauria de seguir sí o sí a nostra ciutat i a la comarca. No parlarem aquí del Sant Hospital ni de la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet, ni de la gestió de l’aigua ni, és clar, del Mercadona ni de les conseqüències que ha tengut sobre el petit comerç de la Seu d’Urgell. Però de tot això res tampoc no en diu res el Sr. Batalla en la seva carta de comiat…
Si ens referim al que sí es diu en ella, veiem que sí es refereix a les moltes iniciatives socials i econòmiques, tan privades com públiques, que segons ell s’estan desenvolupant a la Seu. Tot això és molt bonic. Sembla un certificat de defunció o potser la constatació d’un fracàs per revifar la zona antiga de la ciutat. Accions populistes que no han servit de res.
Al segon paràgraf de la seva carta l’exalcalde diu textualment:
«Però segur que hi ha hagut moments en què no l’he encertada o en què he pres alguna decisió que hagi decebut o molestat a algú». Frase retòrica que queda molt bonica i que, en realitat, tapa una gestió nefasta a nivell global.
Pregunta al Sr. Batalla: quin és el deute de l’Ajuntament? Els ciutadans i ciutadanes de la Seu d’Urgell encara no ho sabem.
Realment, Sr. Batalla, es podria haver estalviat aquesta carta i els onze anys del seu mandat. Tots són frases fetes i expressions prefabricades i excuses de mal pagador per tapar forats.
Gràcies per emprar un paper de tanta qualitat, mal d’utilitzar per embolicar les sobres de dinar que evidentment llençarem als contenidors de reciclatge: paper, per un costat, i orgànic, per l’altre.
Yann Marais i Andreu Escales.
