Estem aprop de la vetlla de sant Joan i tenia intenció de parlar de libèl·lules, però no podrà ser perquè ja és el 3er article que li dediquem al carrer dels canonges en els darrers dies. Això ja comença a ser, com diria la nòvia de Superlópez, «monotema».I és que la situació de deixadesa voluntària que afecta aquest carrer i els seus afluents és de l’alçada d’un campanile.
El veïnat d’aquest nucli històric tan important dels Països Catalans veu com a diari hi ha baralles per entrar en més cases per fer-ne un guetto en el qual hi pugui tenir lloc qualsevol desgràcia.
Ens trobem davant una degradació de gran abast contra la qual cal una gran mobilització de tots els veïns i veïnes. Amb una policia (mossos) que si bé hi són presents, miren cap a un altre costat i comencen a ser la riallota de ciutadans i ciutadanes.
Si no hi ha una intervenció radical, la cosa anirà a pitjor. I el gran interrogant llavors és: a qui beneficia tot aquest merder? Jo diria que aquesta és una pregunta retòrica.
No entenem que aquest tan emblemàtic carrer, ja tot un símbol de la Seu, es deixi podrir i qualsevol persona ho pot constatar. La gent que «viu» en aquest carrer no es mereix això.
I per això nosaltres hem engegat una campanya.
No serà una operació llampec, ans una campanya permanent que no ha fet més que començar avui sota el lema: «CANONGES DIGNITAT».
La raó està del nostre costat i pensem que el que vol fer-se realment és foragitar la gent treballadora del carrer i carrers adjacents.
Ja no es troben pisos barats a la Seu. L’especulació és a l’ordre del dia i els pobres s’han de buscar la vida però no així, ran de màfies que es volen instal·lar al barri per sempre més.
Yann Marais.
