Per Lys Garrabou
.Que et cridin per un debat a radiotelevisió d’Andorra és un honor. Que el tema sigui la caça, pot ser un problema si ets contrària aquesta activitat però el debat és sempre enriquidor i així va ser doncs t’enteres dels rerefons del tema… Una activitat que ve de la prehistòria quan l’home caçava i la dona cuidava la família. Vaja, que no ha canviat tant! Ells continuen caçant per trobar-se entre «mascles» i les «femelles» renten i planxen la vestimenta del dia de caça…
T’inviten a l’escudella del poble i et trobes que si no t’agrada massa o gens la carn o el greix et fa mal a l’estómac, pell o fetge, només tens un plat d’enciam amb sort. A Llívia ja ho fan baix de sal, sense porc i verdures.
Els sopars de germanor de les festes majors són un poema… Pagues el sopar i si avises, et posen l’anomenat enciam i pa amb formatge…et mirem com un bitxo «rar» i et fan preguntes que no arreglen res ni compateixen amb tu. Acabes per no anar per salut econòmica i mental. Continues sent una veïna «rara»
Ser curós/a amb l’alimentació no és ser «rar».
No volgué menjar civet de senglar o d’isard perquè moltes vegades ni ha passat per l’escorxador no és ser «rar», ja que molts que són caçadors no porten l’animal a analitzar i ho reparteixen entre els amics o veïns.
Ara tothom estar més conscienciat quan es tracta d’una malaltia però no hi ha massa empatia amb qui decideix seguir una dieta sense proteïna animal.
Finalment sort tenim els alternatius que si mengem ous, de les truites de «trumfes» amb bolets. El trinxat sense «rostes», ous amb mel, pastís de ceps, flor de carabassó rebossat, coca de samfaina. allioli de codony., panadons d’espinacs, i totes les verdures d’horta amb la gran varietat dels formatges i begudes d’herbes aromàtiques moltes vegades fetes a casa, fruits del bosc que pots collir en família i fruits secs com ametlles, avellanes i nous etc, etc..
Hi ha un silenci sobre algunes begudes alcohòliques tòxiques plenes de pesticides, fa poc va morir una noia a Montreal després de beure una d’aquestes begudes. Silenci també sobre els conservants de les carns i xarcuteria amb antibiòtics. Els governs tindran les seves raons per no informar, nosaltres tenim l’obligació de vigilar i de fer cura amb el que mengem. Lys Garrabou.
.
