És una pregunta que pot ser retòrica, però en aquests moments de propostes d’esdeveniments olímpics esportius cal un debat sincer perquè la ciutadania sàpiga què es pot esperar, i no és una cosa estèril ni inútil perquè és l’economia d’un territori, les seves infraestructures i la seva situació al món sencer el que està en discussió.
Aleshores: què volem? una posició vertical com a una imposició programada que sabem que no tendrà recorregut tant pel fet del canvi climàtic com pel model econòmic de desenvolupament?
Quin futur espera als joves del territori?
Ser contrabandistes o anar a servir cafès a Berlín amb el títol universitari a la butxaca i, qui diu «Berlín», diu «Barcelona» o Tolosa de Llenguadoc.
Posar en valor el territori es mereix un estudi on es facin paleses les necessitats reals de la gent que hi viu. Això demana una consulta i propostes clares. Doncs: arran del debat previst per al proper 12 de febrer a sant Domènec el team local al capdavant de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell posa emperons en forma d’agenda completa per tal de no assistir-hi. Les agendes serveixen per a moltes de coses, també per oblidar mitjançant arguments burocràtics que es tracta de donar la cara.
En prenem bona nota i, tot i el respecte que tenim envers els nostres representants, nosaltres pensem que quan hi ha voluntat política es fan les coses i es fan bé sense cap mena d’excuses.
Ara bé, la compareixença pública és un exercici definitiu de democràcia avançada, la qual cosa vol dir que estarem a l’aguait per defensar el debat públic horitzontal i responsable. Ens veiem a sant Domènec en una altra data propera perquè nosaltres no ens rendim.
Fins aviat!
Yann Marais.
