Quin mal, mamma mia! Els homes verds se’n van anar després de nou hores de registre a la Seu d’Urgell: no hi va haver cap detenció. El nivell del funcionariat que tenim a l’Ajuntament, concentrat ahir davant la mateixa institució, parlava de si cobrarien o no el dia «perdut» d’ahir, la qual cosa significa que la seva feina a més a més de fer cafès i més cafès al llarg del dia, la seva feina-dic- realment és cobrar.
Cal una reforma del funcionariat perquè ha d’esser al servici de tothom i no solsament de les cafeteres.
Cal un esperit republicà per arribar a entendre la mateixa funció dels empleats i empleades públiques perquè la seva tasca hauria d’estar en consonància amb el que necessita la gent.
Poder és massa demanar quan totes i tots sabem que aquesta feina quan et toca és com una loteria i no es fa per devoció, encara que la seu de la Mitra no està molt lluny.
Ens agradaria poder comptar amb una altra mena de servicis públics de l’Ajuntament i del Consell Comarcal perquè de castes n’estem farts tot i no trobar-nos a la Índia.
Arribem tard per presentar una alternativa política a l’Ajuntament, això no vol dir que en les properes eleccions municipals, encara que no hi sigui jo, els altres companys de L’Alternativa puguin pensar que amb temps i tranquil.litat es pugui bastir i organitzar un col.lectiu local que planti cara al «mundillo» polític local. És per açò personalment que jo treballo cada dia des d’un punt de vista d’esquerres, republicà i catalanista.
Yann Marais.
