Al Sant Hospital de la Seu d’Urgell i comarca les dones han de patir tant sí com no. Què es pot esperar d’un arquebisbe que va gosar fer xantatge a un petit estat com Andorra? El nostre arquebisbe cada cop que se li parla d’avortament, perd els papers i quelcom més amb els papers. Al Sant Hospital no hi poren esvortar ni tan sols en els tres casos previstos per la legislació vigent espanyola, que de per se ja és molt restrictiva.
El bisbe és conscient que li podem restringir la pedrera: «deixeu que nens i nenes s’atansin a mi!». Potser és el que molts pares i mares no volen que passi. Tots i totes ja sabem perquè.
Realment a totes les sectes religioses arrelades al territori, tant a les seculars com a les de nova planta, els agrada acomplir la llei de déu però no les lleis de l’Estat.
Aleshores: ¿per què destinem tant de milions de calés públics a una institució que no vol complir la llei, que menysprea les dones i que fins i tot és dirigida per delinqüents?
En conclusió: aviat serà el dia de les dones quan en realitat tots els dies són de tots i de totes i, per tant, s’hauria de respectar el que diu la llei sense cap mena d’esmena, però això seria viure en una ciutat normal sense feminicidis amb els drets reconeguts i implementats tant per dones com per homes.
Senyors de les esglésies: feu un pensament, ara toca que la dona sigui igual que l’home en tot, absolutament en tot. AIXÒ, és clar, POTSER ÉS MAL DE FER DEMANAR-HO A GENT QUE PRACTICA L’EXCLUSIÓ SOCIAL I VIU AL MARGE DE LA LLEI.
Yann Marais.
