Avui dilluns, 25 d’abril de 2022, celebrem l’aniversari de la revolució portuguesa dels clavells i també que a França no ha guanyat madò Le Pen.
Europa torna a respirar perquè un altre Orban hauria estat letal per a la supervivència del projecte europeu liberal i democràtic, així com per a Ucraïna.
Le Pen, tan amiga de Putin com per obtenir un préstec d’un banc rus, està acostumada als tripijocs. Exemple d’això és la investigació de la Unió Europea per malversació de fons tant d’ella com de son pare i de l’actual batlle de Perpinyà per un import de 600 000 €, la qual cosa demostra, si encara calgués fer-ho, el tipus de govern que esperava als francesos si ella haguera guanyat en aquesta segona volta.
No li ha bastat haver suavitzat el seu programa electoral perquè els francesos i franceses li hagin donat la seva confiança perquè Le Pen fos elegida presidenta de la república. La bretxa existent entre Macron i Le Pen ha estat d’un 17%
Què vol dir això? Que ens porem felicitar que Le Pen no hagi estat triada. El president Macron, que durant el mandat precedent ha apostat i seguirà apostant en l’actual per Europa i per l’espai lliberal de centre, no ha acomplert ni ha respost a les reivindicacions populars com demostren les accions de protesta dels guardapits grocs ni el manteniment de la jubilació als 62 anys. La seva gran idea era afavorir les grans companyies per així crear ocupació, objectiu en part assolit.
El projecte socio-liberal centrista té molt de liberal i poc de social, la qual cosa ha fet augmentar els resultats de l’extrema dreta quan aquests vots haurien d’haver anat a l’esquerra, la qual ha fracassat radicalment per culpa del caïnisme entre formacions d’esquerra.
Els vells partits francesos estan essent desplaçats per un jovent de capteniment reaccionari i ultramaterialista.
Porem dir que realment ens n’hem lliurat d’una de bona? No, i empraré un vell refrany francès per explicar la situació: «blanc barret és igual a barret blanc». Els problemes de les classes pobres continuaran essent ignorats. Una reacció d’unió de l’esquerra francesa la pot salvar de la desaparició total. Així ho esperem de cara a les properes eleccions legislatives del mes de juny d’enguany.
Yann Marais.
