Cal recordar que aquest conflicte entre Israelians i Palestins no és d’ara, dura d’ençà que es va fundar l’estat d’Israel, el 1948.
Quina és l’actual situació?
Algú, seriosament pot pensar que el Mosad, un dels serveis d’intel·ligència més potent del món, algú pot pensar, dic, que no està ben assabentat de les intencions de Hamàs en l’atac que es va produir al sud d’Israel quan se celebrava una festa per la pau en aquest indret.
Realment, ens prenen per rucs, pensar que un estat expansionista i colonialista, com o ha demostrat ser Israel no té cap mena d’excusa en el que està fent ara, transformant la franja de Gaza d’un camp de concentració a un camp d’extermini.
Evidentment que condemnem els atemptats de l’organització Hamàs contra civils Israelians, tots els atemptats del món són una barbàrie i un atac directe als drets humans, com ho és també l’ocupació il·legal dels territoris Palestins a Cisjordània, on colons els roben la terra i les cases.
Evidentment, hem vist com les darreres setmanes el govern de Netanyahu estava en dificultats i que les protestes contra la seva política eren diàries amb desenes de milers de manifestants per tot Israel.
No ha passat desapercebuda la seva intenció amb un govern ultra religiós d’extrema dreta, de passar d’una democràcia formal a una dictadura teocràtica.
La reivindicació permanent del gran Israel, ens fa pensar al famós espai vital dels Alemanys en l’Alemanya nazi, amb els mateixos pretextes per sotmetre pobles sencers a les seves ambicions polítiques, econòmiques i racials.
Sabent, que abans a Palestina, hi convivien comunitats Jueves, Cristianes i Musulmanes que són les tres religions monoteistes que van sorgir a la mateixa regió.
El Sionisme, que és expressió política, reivindicant un estat propi pels Jueus, no és una teoria nova, és una expressió nacionalista expressada des dels principis del segle XX.
L’excusa de “SHOA”, ja no és vàlida perquè el record d’una massacre d’un genocidi abjecte no pot servir per eliminar o fer eliminar un altre poble com és el Palestí.
L’ultranacionalisme del govern Israelià s’afronta al radicalisme religiós de Hamàs i del seu braç polític, que són també l’expressió d’un conservadorisme que rebutgem.
Estem al costat del poble Palestí i reclamem per aquest poble, un estat propi i que es tornin a revifar les resolucions de Nacions Unides dels anys 1967 i 1968, quan es reclamava una expressió política, en forma d’estat pel poble Palestí i que s’apostava per la solució dels dos Estats.
Aturar l’operació de neteja ètnica que prepara Israel, és en aquest moment el més important, i per això demanem a la gent, que es concentri demà a les 8 del vespre a la plaça dels Oms per expressar el seu rebuig al govern sionista d’extrema dreta d’Israel i després a les 8,30 h a l’Ateneu, farem el cafè col·loqui sobre el tema de l’habitatge a la Seu d’Urgell, que és un tema molt important i candent.
Que consti, que no són antisemites, si antisionistes i que el poble Jueu, mereix tot el respecte del món, com qualsevol altre poble.
