Com al principi del segle XX, l’extrema dreta arriba al poder mitjançant eleccions democràtiques.
Diumenge passat, sant tornem-hi, a principis del segle XXI, a Itàlia, concretament l’extrema dreta guanya les eleccions mitjançant un sistema democràtic que li permet arribar allà on vol.
És una casualitat?, no ho crec pas.
Per què les classes populars que abans votaven a l’esquerra, i als comunistes en particular, s’han girat cap a la dreta i l’extrema dreta?
Perquè la social democràcia ella mateixa, en voler modificar el sistema capitalista no només no l’ha modificat sinó ha anat cedint davant les seves exigències i no va saber resoldre els grans problemes actuals al llarg dels anys de govern, on els interessos particulars eren més importants que els de la població i les classes populars en general.
En quan als comunistes, el fracàs del bloc soviètic els ha portat a una marginació creixent que no fa justícia a la història d’aquest partit a l’Europa Occidental.
Així i tot pot haver-hi més explicacions de per què les classes populars han fugit cap a l’extrema dreta.
Els grans mitjans de comunicació que coneixem a Europa, Itàlia i a casa nostra són tots de dreta o d’extrema dreta i formategen la consciència de la gent en funció dels seus desitjos de poder.
L’ultraliberalisme, que és la ideologia dominant del capital exigeix partits polítics populistes que poden fer de corretja de transmissió de les seves voluntats i anhels de dominació sobre aquestes mateixes classes populars amb el rerefons la marginació dels immigrants i el seu rebuig com el racisme i la sensació alimentada per tots els mitjans que ens venen a robar el que és nostre.
Evidentment, no és cert i els mateixos mitjans i l’obbis provoquen aquestes migracions que els hi serveixen de pretext i de pressió per engegar polítiques nefastes per les classes treballadores.
A curt termini no es farà palès aquestes mancances, però a mitjà i llarg termini el desastre estarà servit.
L’amenaça de què els drets humans fonamentals estiguin suprimits perquè les polítiques ultraliberals es puguin aplicar en tot el seu horror, classisme i reduccionisme.
A Itàlia com a Espanya l’amenaça és molt important i és doblement important per a nosaltres, tant d’un punt de vista de l’eix nacional com de l’eix social i cultural. La divisió de l’esquerra, que sovint es barallen per un punt o per una coma palesa la incapacitat de plantejar una altra societat possible i desitjable i és la base, el lloc d’on surten els enginyers de l’extremadreta.
A Catalunya com a la resta del món devem lluitar contra l’amenaça neofeixista d’aquest segle XXI.
Som-hi doncs!
Yann Marais
