D’ençà de la descolonització del continent africà aquest continent ha conegut molts de canvis sovint sagnants, per exemple els múltiples cops d’estat que han vengut patint estat de recent creació però d’història mil·lenària.
Com una pandèmia recurrent els cabdills militars decideixen que ara els hi toca a ells governar un o un altre país africà com si d’un joc de taula es tractés. Clar que alguns estan més enfora d’Ucraïna i que la seva població no és de pell blanca ni de religió cristiana en la seva majoria. Endemés molts d’ells tenen molts de recursos naturals (fusta, petroli, diamants, productes químics,…) i són cobejats per multinacionals, màfies internacionals, grups gihadistes i suara també dos països que ens resultaran familiars com Rússia i Xina.
Xina i Rússia( qui ho havia de dir?), com a bons països imperialistes, segueixen les passes dels països europeus colonialistes (França, Bèlgica, Regne Unit, Alemanya, Portugal, Itàlia i Espanya).
Els pobles d’aquesta part del món no són beneïts i reivindiquen els seus drets a una vida millor a Àfrica sens haver d’emigrar, la qual cosa és de fet impossible com constatem en veure les arribades massives de persones desesperades a les ribes europees que estan fent del mediterrani el més gran cementeri natural del món.
Basta recordar que només en el darrer any 2021 s’han produït quatre colps d’estat en sengles països africans: Sudan, Txad, Mali i Guinea, sense comptar les guerres i conflictes EN ACTIU, cosa que molt sovint no tenim en compte.
Pareix que Ucraïna estàs més aprop de ca nostra, però en un món unit per internet tot és aprop i ens interpel·la. No sols de la guerra a Ucraïna mor l’home, sinó que també en tot el món amb els múltiples conflictes alimentats per les multinacionals armamentístiques.
Continuarem informant de forma crítica del que passa a Àfrica que ha deixat de ser l’altra punta del món i mentre els seus dirigents viatgen en avió(per exemple, a paradisos fiscals com Andorra)els seus compatriotes pobres viatgen a colp de pastera amb risc de la seva vida.
Yann Marais i Andreu Escales.
