Fa gairebé catorze dies de l’aniversari del primer d’octubre de 2017, fa dos dies del dotze d’octubre i així podríem continuar parlant d’això, d’efemèrides i del seu significat.
El primer d’octubre, va ser el més gran exercici de democràcia directa organitzat per la Societat Civil i gairebé ara ningú se’n recorda.
S’ha de destacar la importància que ha tingut aquest dia, que ens ha mostrat la cara més fosca de l’estat Espanyol i d’un partit popular, que entenc que ser català o catalana és estar sotmès a la monarquia hereva del feixisme i a parlar castellà.
Quant al PSOE (PSC), veiem com el seu primer secretari i president de la Generalitat s’arrossega davant del monarca, així sí, «venent» a tothom la «seudo-normalitat» política a Catalunya.
Ens hem de recordar de la intervenció de l’alcalde de la Seu, el dia 11 de setembre aquí a la nostra ciutat venent «aquesta normalitat», que està a l’abast de tothom i per a tothom, fent veure que l’única opció política raonable és la que defensa el PSC, perquè té una visió d’estat.
Però això és normal, després d’una operació política popular i democràtica que no s’ha dut a terme en tots els seus vessants, la repressió i la regressió, s’han fet els amos de la situació política i social.
La frase que ens podrien dir, és la següent: val més que no canviï res per a preservar la convivència (corrupció inclosa).
És lamentable i trist, constatar que cap dels partits polítics independentistes ens representa.
Un, fent política a curt termini perquè «l’autonomia catalana» sigui més suportable pel sector més exigent de la societat i un altre que juga a la carta radical, però que en fons s’acomoda del sistema polític espanyol en defensa dels seus interessos polítics i personals.
Quant a la CUP, molts dels seus militants ja no parlen d’independència, que prou sabem que no és la «panacea» universal, sinó el principi de tot, encara queda per articular-se una alternativa política republicana i socialista, feta pels mateixos actors polítics de Catalunya, és a dir la ciutadania.
Ens venen el dotze d’octubre com la festa de tots i de totes, quan aquestes efemèrides celebren el genocidi dels pobles indígenes americans i no és cap títol de glòria per l’imperi Espanyol, sinó una vergonya colonialista i d’esclavatge al servei de la monarquia Espanyola.
Ho he dit a les xarxes, RES A CELEBRAR!
Yann Marais
