Ahir, 12 de juny de 2022, tengué lloc la 1a volta de les eleccions legislatives. Un sistema electoral complex on són persones presentades per partits o coalicions polítiques a qui es vota però no directament les seves sigles. I això és molt important per entendre bé les eleccions a França.
Ahir l’esquerra francesa estigué frec a frec amb el partit de govern i en tercer lloc quedà el partit d’extrema dreta de madò Le Pen. Porem dir que les eleccions interessen a un francès sobre dos amb una abstenció rècord que ni els mitjans ni els partits ni les institucions són capaços de solucionar. Això vol dir que les polítiques que s’apliquen acaben passant una factura molt cara de pagar, sobretot pel que fa al jovent.
L’esperança d’una esquerra a la fi unida no és tant gran perquè experiències passades han demostrat que no ha estat capaç de superar l’embat del neoliberalisme i les seves contradiccions internes. Tot i així, com a simple ciutadà que soc, m’esgarrifa una mica el jacobinisme d’aquesta esquerra i se’m fa costerut dar-li suport explícit perquè vol carregar-se les escoles immersives d’altres llengües que es parlen a l’estat francès (bretó, alsacià, català, occità, basc, cors,…).
Posats a triar entre una i altra opció de cara a la segona volta, aposto per derrotar la dreta i l’extrema dreta i, després, combatre aquest jacobinisme ferotge. Realment em demano si la paraula “esquerra” té valor i valors en el context d’un sistema que tot ho corromp. Quan el que s’ha de derrotar definitivament és el capitalisme neoliberal, representat per la dreta i la ultradreta francesa en aquest cas.
Clar és que el que passa a França esquitxa la resta d’Europa i és per això que ens calia parlar d’aquestes eleccions.
(“à suivre”!)
Yann Marais
