El passat 30 de març vàrem ajuntar-nos en el quart cafè filosòfic, amb el propòsit d’enraonar sobre les paradoxes de la llibertat. “vull pensar que soc lliure i em queixo de no ser-ho”.
Aquí deixo el resum d’algunes idees que es van manifestar.
Ens han instruït per sentir-nos lliures, en algun moment es va pensar en un nou marc de llibertat per a les dones.
La llibertat individual és un tema molt complex, poder inexistent i fins i tot utòpica, valdria més parlar de societats que s’obren a una major llibertat.
Hi ha l’aspecte moral del deure en que en situen les normes socials.
Certament la llibertat és lluita contra els prejudicis, manipulacions… i també contra un mateix limitat per la manca de coneixements.
En la societat nostra l’individualisme està molt arrelat, en part perquè es desconfia de les autoritats.
Els somnis han obert nous camins a la llibertat, projectes inversemblants són avui realitat. Quan algú va dir, es pot fer.
Es pot comprar la llibertat amb diners?
Cal buscar com trobar els màxims possibles entre tots els lligams.
Els prejudicis creats per l’educació patriarcal, limiten les dones de manera inconscient, cura dels fills etcètera.
Busquem tenir diners per aconseguir llibertat, però a la vegada això ens resta llibertat, una paradoxa.
Una nova paradoxa és la d’aquell que demana ser esclavitzat lliurement, vull ser lliure de renunciar a la meva llibertat. Per què no puc fer aquesta renuncia.
Mencionant un autor francès, ens podem preguntar si la llibertat és una anomalia un dèficit, estem obligats a triar, respecte als animals que estan programats.
El dimoni de Laplace establiria que tot està determinat i en conseqüència no caldria parlar de llibertat, aquesta possibilitat quedaria exclosa.
El determinisme extrem ens obriria a noves paradoxes.
Kant la llibertat és un postulat de la raó, una hipòtesis. Necessitem creure en la seva existència.
La por és el què limita més la llibertat.
Les malalties mentals i la responsabilitat derivada dels nostres actes, poden ser considerats no imputables per falta de llibertat. Es pot mesurar la llibertat.
Com podríem objectivar la llibertat?
Estem molt determinats per la societat que situa el teu lloc en aquesta.
La llibertat és procés d’autodescobriment, de adonar-se de la possibilitat de ser lliure.
La societat ens vol collats, això ens fa sentir malament, descontents…
Avui dia la llibertat és més ampla que mai.
Com seria una situació d’extrema llibertat? En una societat sense dilemes on quedaria la llibertat? Els límits a la llibertat esperonen la llibertat.
La llibertat absoluta ens deixaria sense objectius.
On hi ha objectius hi ha limitacions, existir és situar-se sota unes normes, siguin aquestes les que siguin.
És possible una societat perfecta habitada per essers perfectament bons o dolents? Si existís seria habitable?
Els conceptes de bo o dolent estan superats en la individualitat. Hi ha situacions afavoridores de ser bons o dolents. És la societat la que ho procura.
En quin lloc del cervell rau la llibertat?
Què passa quan ets empresonat? En aquesta experiència veiem que la llibertat deu ser alguna cosa, ja que la podem perdre.
Jordi Escuder
