Hi ha persones que la paraula feminisme els incomoda, hi ha reticències per anomenar-se feminista. A moltes dones els hi fa “cosa” o vergonya dir-se feministes. No obstant, TU, dona, te n’hauries de sentir orgullosa, de lluitar per aquesta causa i fer-te partícip d’aconseguir transformar la societat.
És evident que vivim en una societat patriarcal feta pels homes i per als homes. És per això que, el nostre col·lectiu al llarg de la història ha estat oprimit, marginat i discriminat. Venim arrossegant segles i segles de masclisme i desgraciadament encara ens trobem amb una manera de funcionar i unes estructures que ho fomenten.
Però també és cert, que no em deixat de lluitar per les desigualtats que patim, que ens hem unit per defensar els nostres drets i per una justícia social. Venim d’un moviment en què som, com va dir Maria Mercè Marçal “Hereves de les dones que cremaren ahir” i aquest 8 de març ens alcem com cada dia fent que les nostres exigències siguin escoltades.
Aquesta no és una vaga qualsevol, ni la última, encara hi ha molta feina, molta lluita al carrer, al món laboral, a la vida privada… molta pedagogia, perquè com deia l’activista feminista Betty Friedan: ”L’educació, i només l’educació, ens podrà salvar.” El que hem de fer és un canvi educatiu i també en els adults, creant consciències.
El nostre és un crit global, transfronterer i transcultural que té per objectiu denunciar els privilegis d’una societat patriarcal i capitalista, racista i heteronormativa.
Plantem cara al capital, perquè la crisi econòmica hi ha hagut un retrocés i les que hem patit més som les dones, a tots els nivells. El capitalisme és el que ha muntat aquest sistema d’explotació. Tenim com a lluita, transformar el sistema, perquè aquest sistema no hi destina ni els diners ni els esforços a fer polítiques feministes per canviar els clixés i eradicar la violència masclista que vivim. Volem ocupar l’espai públic, reapropiar-nos de la decisió sobre el nostre cos i la nostra vida, reafirmar la força política de les dones, lesbianes i trans i preservar el planeta en què vivim.
Com a dones em de liderar aquesta lluita, i els homes ens heu de donar suport. El que volem és igualtat de drets. Per això el 8M les dones de tot el món pararem el nostre consum, el treball domèstic i les cures, el treball remunerat i els nostres estudis, per demostrar que sense nosaltres no es produeix, i sense nosaltres no es reprodueix.
Entre totes ho aconseguirem! De la mateixa manera que totes les nostres antecessores van donar la cara en el seu moment, quan eren moltes menys, i van canviar moltes coses de les quals nosaltres ens n’hem beneficiat. Perquè com diu l’Angela Davis “la llibertat és una lluita contant!”
Avui reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació i violències masclistes. Fem una crida a la rebel·lia per aconseguir ser lliures, vives, combatives i feministes!
