Un dels grans problemes que arrosseguem a l’estat espanyol és el de la «violència de gènere». Aquesta té més d’una causa. Però una d’elles (sovint no considerada a bastament) és d’ordre cultural. A les escoles de tot el territori estatal es mantén pràcticament el mateix currículum que durant el franquisme, per la qual cosa cal ensenyar a llegir-lo contextualitzant i molt críticament, si és que hom no vol reproduir el model masclista secular imperant.
Exemple: un dels drames que més es fa llegir a batxillerat és La vida es sueño de Calderón de la Barca, obra genial però molt de la seva època com poreu constatar a partir d’aquesta citació del venerable personatge de Clotardo, escena octava, primera jornada:
«…un hombre bien nacido,
si está agraviado no vive»
…»que vida infame no es vida».
Tanmateix, els comentaris crítics no basten. Calen les contrarrèpliques en positiu, com ara proposar als alumnes una reescritura de la obra ( o de part d’ella) en termes no sexistes i representar-la, per exemple, en un teatre públic municipal gratuït i obert a tothom.
Andreu Escales i Tous.
