A la capital de l’ Alt Urgell, tenim una greu mancança, un parc públic d’habitatge social. Durant anys els diferents actors polítics que han estat al capdavant de l’ajuntament governant la ciutat, han fet promeses en aquest sentit, invertir i promoure aquesta borsa d’habitatge però tot ha quedat en paper mullat. L’excusa a la que més han recorregut per disculpar aquests incompliments del programari electoral, quan es venen la moto de les bonances, ha estat que a la Seu no hi ha demanda de lloguer social ni necessitat evident.
Queda pal.les que només revisant els preus dels lloguers ofertats i les nòmines que les persones ingressem, els números no quadren i com a la resta del país l’accés a l’habitatge és una despesa massa important en l’economia familiar. S’enduu la meitat de la nòmina si tenim la sort de tenir feina i ser mil-leuristes.
El problema en les families és pagar totes les factures i menjar malament o no pagar totes les factures i menjar, sobretot si hi ha canalla. I si no te la sort de tenir 8 cognoms urgellencs o pirinencs. És urgent revisar la política municipal i comarcal en el que representa la política d’habitatge en La Seu i a la comarca. Davant el silenci institucional ocupar esdevé una necessitat no un delicte.
Esperem que l’ajuntament prengui nota d’això perqué el dret a l’habitatge digne es reconegut per la constitució del 78 i per tant és un dret irrenunciable.
Laura
