Fa dies que em ve la paraula números al cap i he decidit avui escriure el perquè. No sé molt bé que en sortirà però, no obstant, ho vull fer perquè estic emprenyada amb la paraula números. De fet, sempre ha estat així, ja que m’he definit i em defineixo com una noia de lletres i la supremacia que se li dóna als números com a sinònim de racionalitat m’irrita. Perquè? Doncs mireu us ho explico i ho veureu clar. Si agafeu el diari o escolteu les noticies a la ràdio per exemple, que trobareu? Suposo que la majoria em direu i tindreu raó que pandèmia aquí, pandèmia allà però jo, el que trobo són números. Números de llits, de malalts i morts o dels que ja han passat la Covid, que a Catalunya ja puja a mig milió, de la corba de no sé que o de soques i de les vacunes que hi ha i les que no arriben, números de participació electoral, de partits nous i escissions que han sorgit en els últims anys en el nostre ventall electoral o el número d’anys que ha hagut d’esperar Iceta a poder tenir una cartera ministerial al seu nom, números d’empreses amb ERTO i els seus allargaments, números de famílies que durant aquest últim any han passat a ser pobres, concretament 120.000 a Catalunya i números de noves famílies que passen a formar part cada dia dels llistats dels banc d’aliments de tots els municipis i els números d’aliments que falten per poder abastir a tothom, números de sol·licituds per suspendre els contractes de lloguers o sol·licituds demanant carències a les hipoteques mentre duri tot això, per impossibilitat de pagar les quotes, números d’assaltants al capítol o el número de polítiques que Biden canviarà o millor dit no canviarà respecte de les Trump (perquè clar mai hem d’oblidar el nostre policia i pare americà), número de sentències dictades segons la frase feta de “setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat” que no pas, dictades en base a la màxima de la justícia i per tant, també del sentit comú, número de noticies com la d’ahir en que la fiscalia demana la inhabilitació d’un ex-regidor lleidatà per no haver retirat llaços grocs, número d’ansiolítics o aspirines que venen les farmàcies o els números del que costen els honoraris d’una psicòloga, el número de vegades que han allargat, posat, tret i tornat a posar el confinament municipal i jo afegiria, el número de silencis com els números dels països també numerats com a tercers, on ningú numera quines són les víctimes a causa de la pandèmia i molts motius més, ni numera com se’ls assisteix, o el número de víctimes pels contractes laborals temporals, o el número de víctimes que estan treballant en l’economia submergida, el número de dones i nens que són revíctimes patint la violència domèstica més la social o el número de nens i joves que estan perdent un any educatiu que ja veurem com recuperaran, o el número de diners públics que enlloc de destinar-se en investigar en la sanitat es destinen en investigar en com fer armament perquè segons Margarita Robles, això crea riquesa al país i concretament, aquest anys s’han destinat en recerca i desenvolupament (R+D) militar 574 milions més que en R+D sanitari i, el número de drets que s’han vist limitats i/o totalment vulnerats amb l’excusa de la pandèmia, en fi… no acabaria… Però com veieu esta replet de números i segons el diccionari, en la seva primera entrada, els números són “l’expressió que representa un nombre amb què una persona o cosa és designada dins una sèrie o col·lecció”. Per tant, no som res més que això, un més dins una sèrie i com diu la quarta entrada del diccionari, ens han pres ben bé el número i d’aquí el meu cabreig, perquè escolteu som humans i HUMANS, és una paraula que el seu origen etimològic és qui neix de la terra, una terra que senyores i senyors, crea i cultiva. I cultivar és l’origen etimològic de la paraula CULTURA i això és el que som: creences, valors, llenguatge i, per tant, som societat i naturalesa. I també, som l’existència que s’està anant no sé cap a on, amb tants càlculs que ens estant convertint en irracionals perquè ens estan fent perdre el cap, ja que ens estan desesperant i matant a pessigades i ja n’hi ha prou si-us-plau! Necessitem cultura, humanitat i racionalitat d’una vegada. Necessitem COMUNICACIÓ, necessitem LLENGUATGE amb contingut i no palla, necessitem EMPATIA i FRATERNITAT.
