les nostres vides valen més que els seus capitals
Des de que és va relaxar el confinament hi ha bars que van reobrir i posar una terrassa a funcionar i torna a engegar l’activitat econòmica això pot permetre un retorn fins a una certa normalitat.(Si considerem que la normalitat és el sistema econòmic que patim i que ha dut a terme aquesta catàstrofe sanitària, social i econòmica).
A més a més No és pot justificar que les terrasses estiguin plenes a vessar sense respectar la distáncia de seguretat.
Hi ha molt en joc com ara la vida de les persones i el fet que ens tornin a tancar amb encara més restriccions, si cal fins un punt, que a més de respiradors necessitarem molts psiquiatres i psicòlegs. Doncs no podem badar per que la situació social és encara més greu i si es certifica un repunt de contagis tots i totes perdrem la nostra llibertat de forma definitiva.
Tindrà conseqüències amb les persones que seran més vulnerables, com ara moltes persones treballadores que encara no han cobrat els ERTOS.
Si amb aixo afeigim el major control social sobre la gent, el coctail del gran germa institucional es complementarà amb les conseqüències d’una guerra mundial animada, per la lluita de dos potencies: EE.UU i la China per el monopoli d’una tecnológia el 5G que agreujaria el escalfament del planeta accelerant el fí.
Axó si els pobres ho permeten. Mentrestant el barri de Salamanca a Madrid els pijofatxes no volen ser pobres i protegim els seus interessos i el seu consum habitual e irresponsable. poc els importa » que mueran los pobres i feos» En la linea que tan els agrada al Trump i al Bolsonero, molt preuats pels nostres polítics ,com Casado Abascal o qualsevol dirigent de ciutadans.
Una pintada a la plaça del centre cívic diu «la vida abans que el capital».
