Mossegar-se la llengua no és el mateix que si te la mosseguen a tu. És molt trist que no et puguis expressar normalment a tot arreu amb la llengua que més estimes aquí, a casa nostra. Ens trobem, de fet, davant un nou decret de Nova Planta, una retallada de la nostra llibertat tan estimada per Díaz Ayuso i sembla que també pels tribunals ESPANYOLS que, com tothom ja sap, no es fiquen en política com tampoc no ho feia FRANCO.
Fotre en l’aire tot un sistema d’immersió lingüística no és «moco de pavo»sinó el següent, és a dir, la continuació de la repressió post 155 i post-procés. Val a dir que és el que el poder espanyol cerca d’ençà d’anys: la desaparició de la llengua catalana per tal de dur a terme la unificació de l’Imperi, perquè com tot estat d’Europa (França, Alemanya, Bèlgica,…) Espanya és en la seva forma actual un estat imperialista que vol anorrear les diferències culturals dins els seus propis límits fronterers com per rematar la «faena», la qual cosa saben fer bé i per això ataquen l’escola catalana en la seva forma actual.
Aleshores jo demano que s’apliqui el 75% de català a les universitats de tots els països catalans, que no és el cas actualment en què ni tan sols s’arriba a un 40% i entra en el concepte de tots els partits espanyolistes d’espanyolitzar les províncies rebels.
La cosmovisió dels locutors de català no és la mateixa que la d’un locutor en qualsevol altra llengua. Dir «t’estimo» al teu fill o filla pot parèixer un talla-empega del castellà però potser no és exactament igual en una llengua que en l’altra i això les ments brillants del tribunal de torn que per llei no poden estimar ningú ho saben molt bé.
El que cal fer és defensar l’escola catalana i el sistema d’immersió lingüística a tot arreu dels països catalans i alhora posar en valor totes les llengües que es parlen a casa nostra.
Defensar el català i l’aranès és tornar a aquestes llengües la seva carta d’europeitat i d’universalitat i així ho farem.
Yann Marais
