«La de dinero que cuesta ser pobre»
César Vallero
Fa mesos, concretament el darrer mes d’octubre de 2021, L’Alternativa engegà una petita campanya contra la vida cara.
Malauradament el temps ens ha dat la raó. Com és possible que els preus de les matèries bàsiques i dels aliments augmentin tant i tant de cop? No hem descobert Amèrica sinó que Amèrica està imposant un sistema que fa més difícil la vida de les persones sobre el planeta.
De 2007 ençà, amb la crisi de les hipoteques brossa, ens havien promès que això no passaria, que era una més de les crisis del sistema però la crisi no ha passat, s’arrossega, es transforma , es multiplica amb l’únic propòsit de fer més rics els quins ja són rics i més pobres les classes populars.
I si això és cert per a la resta d’Europa, encara és pitjor a l’estat espanyol.
Per qüestions de polítiques econòmiques endèmiques que s’arrosseguen des de fa anys. I per combatre això no serveix el replegament populista sinó que el que necessitem és més democràcia, però democràcia de debò.
i ara em direu:» aquest encara es permet el luxe d’atacar la península ibèrica!», però el cas és que jo hi visc i sobrevisc als embats del sistema. Ni raça de senyors, ni imperi, ni res: a l’estat espanyol el que hi ha són persones i seran aquestes persones les quines faran el futur si és que d’això encara en queda.
Per tant, ens podríem deixar de les coses supèrflues i tornar al seny de nostres avantpassats, que alguna cosa feren bé quan nosaltres som arribats fins ací.
Una amiga recentment em comentava que hem de menester aplicacions informàtiques pertot quan encara hi ha papers i llapissos que poren ser d’allò més útils en cas de colapse. Denunciem l’especulació com a sistema de creixement perquè és artificial de tot i és un robatori «legal».
De tot això i més en parlarem aquest divendres a les 8 del vespre a l’Aateneu de l’Alt urgell en el cafè col·loqui que organitza L’Alternativa.
Yann Marais.
