Sant tornem-hi!, és igual l’extrema dreta d’enguany a l’extrema dreta dels anys trenta del segle XX?, no ho crec pas!
Hem parlat a l’article anterior dels laboratoris de pensaments que funcionaven a «tot gas», però ara ens trobem en el fet que aquesta reflexió per part de la dreta i de l’extrema dreta s’aplica a les noves situacions confrontant gent i treballadors entre si, per exemple el treballador del país contra l’immigrant, més enllà de la qualificació de la seva immigració: sigui econòmica, política o social.
La reducció de les inversions de l’estat en general amb el sector més precari de la societat defineix molt bé el caire ultraliberal de la nova extrema dreta, per exemple Milei a l’Argentina.
Dèficit 0 a canvi d’un augment significatiu del nombre de persones pobres en aquest país, seguint fil per randa la política dels Estats Units, on la cobertura social és mínima, Milei ho ha dit ben clar, els més de 7.000 morts de la pandèmia a Madrid, varen ser perquè eren «pelotudos» per no tenir una assegurança privada.
Pot haver-hi partits d’extrema dreta que accepten per exemple gent del col·lectiu LGTBIQ, com per exemple Aliança Catalana o bé el dret a l’avortament com ho fa Reagrupament Nacional a França.
El missatge subliminar és, «Si ets tonto, no sobrevius», que tot ho has de pagar tu.
I això és molt greu, perquè a part de tota la ideologia egocentrista i goètnica d’aquesta nova ideologia hi ha un aspecte que no té en compte els efectes del sistema d’explotació econòmic, el qual vàrem parlar l’article anterior i del qual no tornaré a parlar.
Doncs, als Estats Units existeixen moltes congregacions religioses, cadascuna pensant tenir la veritat i que fins i tot, perquè et puguin socórrer en un moment determinat, hauràs de contactar amb elles com l’última fusta que et mantindrà viu abans que tot s’enfonsi i que et mantindrà viu i et salvarà.
Aquestes mateixes sectes religioses que donen suport al sistema, perquè en el ser de la seva ideologia hi ha la submissió total i és això el que ens volen vendre els nous partits d’extrema dreta, que respecta els drets humans no és natural i la que la llei del més fort, és l’única llei natural que existeix.
Seria com tornar cent cinquanta anys endarrere, al final del segle XIX on les lluites pels drets socials van ser molt fortes per aturar, per exemple l’explotació laboral dels infants.
Aquest divendres, a les 19 h a l’Ateneu de l’Alt Urgell, organitzem aquest debat tan sensible i actual sobre el pervenir de la nostra societat.
Yann Marais
