El dret al benestar

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Arran de la guerra a Ucraïna i en els temps postcovid la vida és més cara. Tot ha pujat molt i l’especulació campa pertot.

Dissabte passat va ser el dia internacional dels Drets Humans amb l’aniversari de la seva proclamació en l’assemblea de l’ONU de 1948 a París. El dret a una vida digna, el dret al treball i que aquest mateix sigui correctament remunerat. Això no passa ni aquí. Sobre el paper sí, però en la realitat no. En plena pandèmia L’Alternativa plantejà una campanya que era “No a la vida cara”, la qual segueix vigent més que mai. Omplir la cistella de la compra aquest darrer trimestre de 2022 costa fins un 8% més, si a això hi afegim les pujades de preus de nadal i cap d’any no tenim davant un panorama gaire afalagador.

Aquestes festes demanen alegria i disbauxa, beure, ballar, abraçar els amics per retrobar-se i “tornar a casa per nadal”. Retornar a casa és sovint l’única opció que tenen molts de joves que mai no podran tenir una casa pròpia perquè no els hi arriba ni tan sols per llogar un pis i sovint han d’arrendar una habitació o un sofà com, de fet, ja està començant a passar a Andorra.

La lògica de la guerra és un concepte completament desfasat que no té en consideració el nou tauler de joc i sobretot que obvia que, per molt injust que sigui el model xinès, està a l’aguait per imposar-se a tot el món. Aleshores permeteu-me dir que no hi ha cap mena de seguretat per a la gent jove, la gent que puja i que haurien de ser els quins portessin nostres societats en plural cap a més democràcia, més transparència i més benestar.

La regressió de drets és evident a tot arreu i si el socialisme real deshumanitza la persona, el capitalisme real l’esclavitza. “Els de nostra classe” amb els de la casta burocràtica (i en dir “els de la nostra classe” no em refereixo a la meva, sinó a la dels que diuen “els de nostra classe”) saben molt bé que els seus interessos són imcompatibles amb els de la gran majoria i per això retallen drets. És un pas definitiu.

Si ho deixem fer, no hi haurà marxa enrere, però si ara plantem cara, encara podrem salvar alguna cosa d’aquests drets que ens corresponen d’ençà que vàrem néixer. I, per tant, reclamem una mobilització de la societat per reivindicar aquests drets que tants de sacrificis costen i han costat per aconseguir una societat més justa.

Yann Marais.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa