Fa temps que Yann Marais, el bretó republicà i fundador de l’associació l’Alternativa que té aquest web per altaveu, em va demanar si podia escriure un article sobre el bé comú. M’ha costat trobar el moment de dedicar-m’hi perquè no és un tema que conegui a fons i la vocació acadèmica em frenava de dir-ne res sense poder fer una mínima recerca.
Pot semblar innecessari parlar de bé comú, perquè amb sentit comú es pot deduir que es tracta de tot allò que és bo per tothom i, per tant, fuig del benefici personal. Però és clar, això tan senzill es pot arribar a complicar bastant si ens posem a definir-ne els drets i els deures que comporta des d’un punt de vista legislatiu. Fent una cerca ràpida, veiem que el concepte del bé comú arrenca amb els primers filòsofs dels que en tenim constància. A la Viquipèdia se’n fa un bon resum. Més breu és la definició que ofereix l’Enciclopèdia Catalana.
Ja fa més de deu anys que se’n va tornar a parlar molt arran de la publicació del llibre de l’austríac Christian Felber, L’economia del bé comú, Miret Editorial, 2014. Els treballs de Felber i un col·lectiu més ampli, van començar a finals de la dècada dels 2000. He de dir que el llibre me’l van regalar i no el vaig acabar de llegir. No per manca d’interès sinó perquè no sempre es fa plaent llegir teories que saps que no són noves sinó tot el contrari, parlen de forma molt clara de cap on cal anar i deixen en evidència que no és la direcció que la nostra societat ha agafat.
De fet, que el capitalisme està cremant etapes i pel camí formes de relació i organització social amb més sentit comú que la globalització de les grans corporacions, no té res de nou.
Encara que el concepte de bé comú no tingui res de nou, és més urgent que mai que se’n parli i, més concretament, de l’economia del bé comú. En destacaré tres aspectes que crec que afecten directament a les comunitats del Pirineu.
El primer aspecte és que un exemple clar i proper de bé comú el tenim al Pirineu amb els boscos comunals. És molt probable que la majoria de persones avui en dia ignorin què son els boscos comunals i no és estrany. El capitalisme turbo que regeix l’organització i dinàmica socioeconòmica des de fa unes dècades ens ha apartat de moltes coses, entre elles, de la connexió amb els nostres territoris propers i del coneixement de la nostra pròpia cultura i arrels.
Tot i que la societat ha avançat molt en legislació per a regular la cada vegada més ingent quantitat d’interaccions sòcio-econòmiques, voluntàries, laborals, comercials, productives etc. a la pràctica, la manera com ens comportem amb el que és un bé comú, depèn més de la cultura de les persones, que de les lleis. Segons Carles Santana “Als Pirineus comencen i acaben algunes coses i, entre altres, ha estat històricament el punt de frec de les tradicions germàniques i llatines sobre la propietat. Els comunals han estat històricament reivindicats pels habitants d’aquestes muntanyes […] entesos històricament com boscos, pastures i altres terres que tenen com a titular el conjunt dels veïns d’un poble. Els titulars dels drets sobre aquestes terres han estat els veïns, que podien pasturar ramats, caçar, pescar, extreure’n llenya i fusta i fins i tot comerciar amb els productes d’aquestes terres”. En això es basa l’estudi sobre els boscos comunals del Pirineu impulsat el 2016 per la Fundació del Món Rural i Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran. En aquest document es parla dels boscos comunals com un sistema d’organització social que constitueix una relíquia d’uns temps on el pes de les institucions era menor i bona part de l’organització social i econòmica partia d’unes estructures més pròpies de l’autogestió. No era per vocació anarquista. Era perquè el sentit comú havia desenvolupat unes normes tàcites en les que quedava clar que un individu no es pot apropiar del que és de tots. Cal establir uns drets i uns deures sobre els usos dels béns que no són de ningú en particular, ni tampoc dels estaments públics. A l’estudi s’explica com la gestió comunal dels boscos, que és encara el 75% de la superfície forestal de l’Alt Pirineu i Aran, és un dels principals motius pels quals es troben en tan bon estat de conservació en termes de biodiversitat. Aquí hi tenim un patrimoni de gran valor, pel que representa a efectes d’una bona gestió del territori i també per la continuïtat d’una manera col·lectiva d’entendre’l.
El segon aspecte que crec que actualment té molt a veure amb el bé comú són les comunitats energètiques. Tots sabem el gran endarreriment que arrossega Catalunya en producció d’energia renovable. Cert que a l’Alt Pirineu s’hi concentren una bona part dels embassaments. Aquesta energia hidroelèctrica però, no només és insuficient sinó que està amenaçada per l’escassetat d’aigua tan severa actualment i que els pronòstics indiquen que cada vegada ho serà més. Tot i la dificultat que representa per molta gent entendre la seva part burocràtica i tècnica, les Comunitats Energètiques són també noves oportunitats per crear espais comuns, projectes comuns i serveis comuns. Sembla assenyat aprofitar aquesta oportunitat en la planificació territorial i, concretament, energètica de l’Alt Pirineu i Aran per a recuperar l’esperit comunal d’aquestes terres i frenar així l’extrem individualisme on ens ha portat el model econòmic del darrer mig segle.
L’individualisme és el tercer element influent en el marc del bé comú, de fet és el seu contrari. L’individualisme és la raó per la qual moltes iniciatives no han prosperat, com ja ho sabem tots. Però també tenim diversos exemples recents on, justament, la col·lectivitat s’ha organitzat fent-li front, com és el cas de la llibreria El Refugi, situada al Carrer Canonges de la Seu, entre molts altres casos. Són exemples que demostren que sí que es pot, sí que es pot fer les coses d’una altra manera.
Pot ser ara que els efectes del canvi climàtic ja arriben a cada individu, és moment per a promoure la mirada i l’organització col·lectiva, per a dur-nos a una major sobirania, és a dir, per a fer-nos menys dependents de l’economia global.
El moviment “economia del bé comú” que va iniciar l’anomenat Felber ha anat fent camí i hi ha una xarxa de ciutats que hi treballen. Es pot consultar a la següent adreça: https://catalunya.ecogood.org/
Marta Pallarès Blanch
La Seu, 8 de maig de 2023.
