El balanç de l’acció social i cultural

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Un any molt contrastat, diferent per a l’acció social i cultural i, traduint un títol d’una faula de La Fontaine: “De res no serveix córrer ans arribar a temps”. És una faula que parla d’una gesta explosiva en una competició d’una llebre contra una tortuga. La llebre corre molt i descansa, pensant que ja tot està fet, i la tortuga com una formigueta el que fa és no aturar-se mai. Avança deixant darrere seu una empremta que obligatòriament la segueix i ja traça el camí recorregut. Això passa a L’Alternativa, una suma de voluntats amb vocació de fer, de construir a poc a poc, començant per la base i cobrint aigües quan cal.

Així,. doncs, és com ho hem fet al llarg de nostra petita història i el resultat ha estat aquesta darrera setmana, quan hem assolit un èxit equilibrat i quan dic “equilibrat”, vull dir en la justa mesura de nostres possibilitats. Això no passa sense conflictes, confrontacions estèrils que només serveixen per expressar odis i aquests odis no hi caben a casa nostra.

La gent de L’Alternativa , tots i totes som diferents, amb trajectòries vitals molt llunyanes entre si, però amb un objectiu clar i concís: primer les persones i el nostre estimat territori, la llengua catalana i la cultura local, que s’expressa en múltiples àmbits, des d’un grafit, una conferència o una tonada d’acordió.

El Pirineu és nostre camp de joc i de fer gols, però per fer gols cal un equip i aquest equip l’hem d’enfortir encara més perquè només construint es pot vèncer i avançar. Així és com dissabte passat vàrem tenir a la sala d’actes del Consell Comarcal una quarentena de persones per assistir a la projecció d’un curt que retrata la falta de visió i de llum, gairebé la pitjor però l’única de les discapacitats en el dia internacional de les persones amb discapacitat.

Aviat celebrarem l’aniversari de la proclamació a l’assemblea de l’ONU de la Declaració Universal dels Drets Humans, concretament el 10 de desembre de 1948, Drets Humans que no es respecten per exemple a l’Iran, a Rússia, a l’Àfrica i tampoc aquí, a Europa.

Cal recordar que complir amb aquests Drets significa anar cap a un món sense guerres i a més democràcia. És precisament el que no volen els lobbies de les armes, és el que precisament no volen els multimilionaris que ens dominen. Recordar que hi ha africans que dormen a la platja de Barcelona en tendes de càmping o sense.

Recordar també que la violència envers les dones ha pujat molt curiosament quan les reivindicacions feministes prenen més envolada mitjançant lleis com la del “sí és sí”.

Una vida cara i insostenible amb preus a l’alça que fa que la vida per a moltes de persones sia una tortura permanent. Un clima molt capriciós que canvia per a pitjor fent que l’autèntica guerra, la més cruel no sia la d’Ucraïna ans la de l’emergència climàtica que genera milers i milers de morts cada dia.

“Quin panorama més pessimista!”-direu- “Sempre feu el mateix, tot ho veieu negre”. Sí que estimem la vida, sí que estimem estimar. Estimem la disbauxa, la festa, el goig, però tanmateix no porem oblidar que sense benestar no pot haver-hi més que preocupacions.

És per això i per moltes altres raons que L’Alternativa ha de seguir amb qui sia perquè ningú ni ninguna no és imprescindible. Visca, doncs, L’Alternativa amb motiu del seu quint aniversari.

Yann Marais.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa