Tolerància o bonisme

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

En un tríptic de la “Comisión Nacional de los Derechos Humanos” s’exposa el següent:

“La tolerància rau en el respecte, l’acceptació i l’estima de la diversitat de les cultures del nostre món i de les nostres formes d’expressió i de condició humana. És fomentada pel coneixement, l’actitud per a l’obertura, la comunicació i la llibertat de pensament, de consciència i de religió. La tolerància consisteix en la convivència harmònica i el respecte per les diferències. No sols és un deure moral, sinó també una exigència jurídica i política; és la virtut que fa possible la cultura de pau i contribueix a substituir la cultura de guerra.”

Acceptem aquesta exposició?
En el mateix tríptic s’estableixen les actituds i habilitats que fan possible la tolerància

  •  Treballar per desfer els nostres prejudicis, mitjançant l’anàlisi racional i psicològica; és a dir, identificar aquestes barreres amb què una persona es resisteix a acceptar-ne una altra de diferent.
  •  Escoltar els diferents plantejaments.
  •  Enfrontar les situacions de conflicte mitjançant la comunicació i el diàleg constructiu.
  •  Tenir una actitud solidària amb les persones. ,
  •  Acceptar-se a si mateix així com a les altres persones.
  •  Escoltar les persones com esperes que elles t’escoltin.
  •  Respectar les idees i el pensament de les altres persones.
  •  Valorar els principis ètics i morals de les persones.
  •  Respectar les creences i el culte de cada persona.
  •  Conjugar els esforços de tota la societat per construir la seva harmonia.

Fins a quin punt complim personalment amb aquestes exigències?

Ha de tenir límits i matisos la tolerància? En quin punt deixa de ser una actitud positiva?

És possible resoldre tots els problemes a través del diàleg, la solidaritat i la tolerància?

BONISME

Una resposta positiva a la pregunta anterior, mostra l’actitud que caracteritza les bones persones, les persones que consideraríem tolerants.

Ara bé aquesta postura sense matisos és anomenada “bonisme” en moltes ocasions, té un sentit pejoratiu, al considerar-la una forma d’ingenuïtat o confiança exagerada.

Es diu, aquestes persones consideren que els problemes de conviure en societat (incivilitat, netedat pública, respecte de les normes, siguin de trànsit, igualtat, soroll o diversitat… així com grossos conflictes internacionals), es resoldran per la bondat natural de les persones i que no cal dotar-se de mitjans – considerats com repressius– per fer complir-les.

ALGUNES OPINIONS

“La tolerància arribarà a tal nivell que les persones intel·ligents tindran prohibit pensar per no ofendre els imbècils”. Dostoievski?

Tolerem allò que ens molesta o incomoda, però amb el que mantenim, en paraules del filòsof alemany Jürgen Habermas, un “dissens racional persistent”, un desacord que no podem solucionar amb raons. Tolerar, just perquè implica acceptar allò que ens desagrada, és difícil.

Tolerància no és el mateix que concessió, condescendència o indulgència; és, sobretot, una actitud activa del reconeixement dels drets humans

Carles Castellanos i Llorenç hi veu «una actitud escapista davant la realitat, allò que en català quotidià, en diem ‘fugir d’estudi’»

El bel·licisme em disgusta, però el bonisme m’inquieta pel que té, de vegades, d’ingenu i paralitzant. Joan Ferran i Serafin

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez Considera difícil compaginar els valors de tolerància, igualtat i llibertat de pensament, que a Occident es van guanyar de l’obscurantisme de l’església i de la inquisició després d’una llarga lluita, amb les exigències d’una religió que no accepta aquests valors.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa