Què passa amb la nostra merda?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

“L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma”.

Llei de la conservació de l’energia

Si mirem aquesta formulació de la Física, no caldria afegir-hi res més. Si no fore que cal demanar-nos: “Què passa amb la nostra merda”? Evidentment no desapareix i això és veritat tant a nivell local com a nivell estatal. I la segona pregunta que ens podem fer és: “On va aquesta merda”?

A nivell de la comarca els qui haurien d’explicar el que passa amb els residus comarcals han de ser els gestors i activistes mediambientals que hi ha a casa nostra.

I podem dir: “Què significa el reciclatge”? “Per a qui estem fent la feina”? “Existeix un reciclatge A i un reciclatge B”? És a dir, un de qualitat i utilitat immediata i un altre que no ho és? I, parlant un altre cop del títol: sabem que nostra activitat té conseqüències sobre el planeta. Podem viure en una torre d’Ivori encara que està prohibit comerciar amb vori perquè els elefants puguin viure, un altre tema animalista que té molt a veure amb nostra supervivència com a espècie humana.

No, no podem viure en una torre d’ivori i perquè hi ha mitjans de comunicació globals que parlen de tot això d’una manera capciosa perquè la recollida de residus, tant com la misèria, genera molts de beneficis.

Deixem de ser babaus perquè la gestió de les deixalles no és només una gestió mecànica o un model de gestió aïllat de nostra forma de produir i consumir, ans amb fonaments tan importants com enfortir les bases de nostra vida al planeta i qui s’aprofita de nostres residus o bancs agrícoles i on van? al tercer món potser? Tercer món que ja hem trinxat a bastament al llarg dels segles…Clar: un cop més estem parlant de responsabilitat, d’organització de la societat, del fet d’haver nat i del deure d’existir i de continuar visquent en un ambient que cada cop més té a veure amb el respecte als drets humans i els drets del planeta.

La mateixa pandèmia ens explica nostra feblesa davant un medi ambient empobrit on nostres defenses com a individus no són prou eficients per respondre a una amenaça sanitària d’abast global. I aquí hi ha la mare dels ous un cop més, encara que sé que pot cansar insistir amb els mateixos arguments desmuntant un sistema que ens vol fer creure sinònims creixement i progrés. Un progrés que ha de menester nous esclaus arribats en pasteres vers Europa i a peu vers els EUA cercant el seu somni.

Constatem, tanmateix, que el seu somni ha estat trinxat pels mateixos que els neguen l’entrada al primer món, que suposadament representa l’elit mundial, la intel·ligència global i la solució a tots nostres problemes amb l’anglès com a únic vehicle de comunicació internacional.

Una veïna de la Seu d’Urgell m’interpel·la pel carrer:

-“Yann, què hem de fer”? I tot sovint jo no tenc resposta perquè no tenc la ciència infusa: no ho sé però, si una cosa que cal tenir clara, és que ho podem pensar entre tots i totes.

Yann Marais.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa