Fa cent anys moria Lenin

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

És cert que la Rússia dels Zars era un estat absolutament dictatorial, on la gent era molt pobra, on obrers o pagesos van ser els actors principals de revolució bolxevique de 1917.

Un altre món és possible, s’ha demostrat amb la creació de la Unió Soviètica, que va col·lapsar, l’any 1991 una corrupció que existia en el funcionariat i perquè occident ha fet tot per arruïnar el que representava aquest país.

Ara vivim en un món dominat pel neoliberalisme econòmic i ja veiem els efectes terribles en l’àmbit mediambiental i social.

I la pregunta és?, la llibertat individual encara és respectada? O no ho és.

El tema de la llibertat és un argument absolutament reversible quan veiem el que fa aquest sistema en el qual vivim.

No és cert que el benestar sigui el resultat d’aquesta forma de considerar l’activitat econòmica.

Els preus augmenten i semblen no tenir fi, ho hem constatat realment, al final de l’any passat i al principi d’enguany, anar a fer la compra costa dues vegades més que fa un any, més o menys.

És cert que el govern de l’estat Espanyol ha fetes reformes, ha pujat les pensions i els sous, però aquest augment està atrapat per la inflació.

No hi ha llibertat si no tens recursos, i per tant el concepte mateix de llibertat està lligat a la possibilitat de millora d’estatus.

Si no hi ha res, i com tot està mercantilitzat aleshores no existeixes i, per tant, sobres en la societat neoliberal capitalista.

Nosaltres, fa molt de temps, que diem: primer són les persones perquè tenen tot el valor del món i, per tant, no pot haver-hi a casa nostra misèria i marginació perquè això no és llibertat ni equitat.

Potser, hauríem de tornar a llegir els clàssics marxistes per continuar la nostra formació i després treure les conclusions perquè l’organització del nostre estat canviï cap a una societat socialista que garanteixi les llibertats col·lectives i individuals amb una estructura que permeti a les persones poder realitzar-se.

Trobo un canvi radical, una revolució capaç de crear la base d’una república, que tingui, com he dit abans, les persones com punt de referència en el desenvolupament econòmic.

Cal recordar que fa cent anys, els obrers, camperols, empleats van fer seu un estat i van agafar, de forma decidida i radical el seu destí per fer-ne una cosa que podrien controlar, gestionar i que finalment totes aquestes persones poguessin viure dignament.

Yann Marais

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa