La Seu d’Urgell, malgrat semblar més aprop del Cadí que de Barcelona, si més no en quilòmetres linials, pateix absurdament més semblances amb la capital dels Països Catalans que amb la realitat rural.
En una petita ciutat pirinenca com la nostra fa 30 anys, de cada 10 vehicles que arribaven davant un pas de vianants, nou se returaven per deixar passar a qui volia travessar-ho a peu, i un, a qui se li cremava el sofregit, no. Avui en 2022, la cosa s’ha invertit: es tanta la feina i la importància de cadascú que només un automobilista educat frena i, mentre, nou acceleren.
Aquest problema s’accentua perquè no és bo de fer anar a la rel del problema i, en canvi, sí que és fàcil recórrer a «nyaps» com els petits canvis de rasant afegits a determinats passos de vianants, de modo que avui la majoria de conductors només respecten els passos amb canvis de rasant i en aquells passos on no n’hi ha són més els desitjos d’aprofitar-los en favor de l’acceleració: el temps és or.
Amb la pèrdua del nombre de «respectadors dels passos de vianants» ( o demòcrates viaris) hi conflueixen diferents factors.
Un d’ells és el de l’augment del «jocentrisme», prou estimulat per l’ús i abús de mòbils intel·ligent de darrera generació.
El capitalisme ultraliberal contemporani en expansió tampoc no ajuda. El seu lema és: tot quant no és de tots i totes pot esser meu si jo tenc instruments tecnològics per apropiar-m’ho més ràpid.
El carrer és en principi espai públic igualment teu, meu, seu? No, el carrer no té propietat privada, aquesta acaba al portal de cadascú. La qual cosa vol dir que cada atropellament potencial que té lloc a la via pública és un atropellament no sols a la persona afectada, sinó a tots i totes les altres persones i a la democràcia.
Per això el responsable subsidiari de cada atropellament és l’estat. Això sempre i quan la víctima no hagi obrat amb temeritat o instint suïcida. Tanmateix de cada dia sembla més mal de fer eixir al carrer si hom està mancat d’aquest instint o mancat de vehicle rodat amb dret a matar.
Andreu Escales i Tous.
