Des de la derrota i col·lapse de la Unió Soviètica, el neoliberalisme, que és una de les expressions més extrema del sistema capitalista va guanyar la batalla ideològica.
Aquesta batalla ideològica és molt important d’entendre per què si no cauen en tota una sèrie d’actuacions que segueixen el mateix patró, individualisme a dojo amb el perill de les xarxes socials i del seu narcisisme que és l’expressió màxima d’egoisme, on tot s’hi val per tenir més seguidors que ningú, i és clar, guanyar diners.
Després de la crisi econòmica del 2008, crisi de la qual patim les conseqüències encara avui, els pensadors liberals i neoliberals han vist amb claredat que el sistema, amb el seu format actual estava esgotat.
L’instrumentalització de la immigració il·legal permet confrontar entre sí les classes treballadores oferint una opció més barata i sense cap drets per a les persones nouvingudes que sovint, molt sovint fugen de les conseqüències d’una explotació horrible al seu país d’orígen, explotació generada pel mateix sistema capitalista.
Molts són refugiats climàtics, una altra conseqüència del creixement obligatori d’aquest mateix sistema, si a això s’hi afegeixen religions i costums diferents, el conflicte està servit.
Laboratoris de pensaments de la dreta i l’extrema dreta funcionen a tot gas i han decidit què, l’única manera de fer que aquest sistema continuï vigent, és la pèrdua de drets fonamentals per part dels treballadors i de les treballadores, i per això, els partits polítics de dreta i extrema dreta els hi fan la tasca bruta, com ara VOX, Reagrupament Nacional o Germans Italians, que van rebre suport financer de grans fons d’inversió i de règims totalitaris, com ara l’Iran.
La segona part és la utilització de les xarxes socials per a difondre mentides i «fake news» que van rebre allau d’informacions que no es poden controlar.
Tot això ens porta a la situació actual, on veiem que gràcies al suport de grans mitjans de comunicació aquests mateixos partits han tingut els èxits que van registrar a les darreres eleccions Europees obligant, com a França, per exemple, al president de la república a convocar eleccions generals.
I doncs, això és un dels problemes més importants que tenim, quan també se sap que necessitarem més mà d’obra vinguda de la immigració, la responsabilitat recau també sobre els governs que hem tingut amb les seves polítiques de discriminació i exclusió d’aquestes mateixes persones que no es van integrar a les cultures locals i que van produir un rebuig cada vegada més important.
Aleshores, davant d’aquest panorama desolador, l’única resposta possible és: més democràcia, més reivindicacions dels drets de les persones, més polítiques socials i lluitar contra el racisme, com forma de pensament supremacista.
Aquesta lluita ha de ser unitària, amb totes les persones de bona voluntat, denunciant al principal responsable d’aquesta situació, que és el sistema econòmic actual i els seus valedors.
Yann Marais
