D’ençà de 1873 el moviment obrer a casa nostra es va començar a estructurar tot demanant la jornada laboral diària de 8 hores en el marc de la I república espanyola. Es va enfortir al llarg del segle XX, en assolir-se aquesta fita el 1r d’octubre quan el govern espanyol va concedir la jornada laboral de 48 hores setmanals. A Catalunya és la CNT qui va encapçalar el moviment obrer i va arribar a tenir en 1919 fins 427000 afiliats, una força considerable si tenim en compte les dades demogràfiques de l’època.
Després de la vaga de la Canadenca, a la fi de la qual s’assoliren importants reivindicacions, el moviment obrer no va parar de créixer per assolir una vida digna i aconseguir treballs més ben remunerats.
I avui, en 2022, quin significat té encara el 1r de maig? A banda dels dos sindicats pro-governamentals, UGT i CCOO, hi ha una proliferació de sindicats dits «minoritaris» que marquen distància amb aquells dos grans sindicats en la seva praxis i projecte de societat: COS, Intersindical, USTEC, Intersindical galega,…Aquesta divergència sindical és alhora prova de la divisibilitat d’aquests mateixos sindicats amb el caïnisme típic de l’esquerra catalana i estatal.
Aquí, a la Seu d’Urgell, fem una crida a nostres socis, sòcies, amics i amigues perquè es manifestin aquest diumenge vinent, 1r de maig en una hora i lloc que concretarem en un proper article.
