D’esquerra i republicà

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Per a mi ser republicà i ser d’esquerra no es pot diferenciar perquè els arrels del republicanisme són la lluita contra un poder absolutista i els privilegis. Ser republicà no és canviar d’explotador, si no canviar totes les regles del joc. De res o de ben poc serveix un discurs republicà que protegeix els nous absolutistes i el seu poder absolut econòmic i social que es recolza en una aplicació extrema del sistema capitalista. Aquest sistema genera més misèria i allunya les classes populars del seu somni Espanyol.

Aquí al territori tenim un partit que inclou les paraules d’esquerra i republicà però que de debò a mi en particular em fa costerut trobar els set errors que haurien de definir on es diferencia el programa d’ERC del PDCAT. Ens podem refiar d’un compromís per la Seu (psc i independents) que va, a la època GANYET pactar una vegada amb el PP, partit que ara mateix no te representació a l’ajuntament. En aquesta situació vol fer oposició amb la CUP, sembla complicat de pair. La implicació del PSC (federació Catalana del PSOE), en la seva cursa amb Ciutadans per saber qui serà el guanyador del concurs per al més espanyolista i qui dona el suport més gran a la institució monàrquica, fa que l’equació política a la Seu segui molt difícil de resoldre.

En realitat és la definició mateixa del poder polític que s’estableix com un «lobby» polític-funcionarial cada cop més lluny dels desitjos, com ho he dit abans, de les classes popular Cal tenir en compte que la «casta» funcionarial frena l’acció política del regidors compromesos amb la realitat social de les persones.

Existeix un altre camí possible, L’ateneu de l’alt Urgell ha estat pensat com un lloc alternatiu social i cultural per ajudar a crear un moviment popular amb capacitat per canviar ho tot, per capgirar la situació. Ho aconsegueix de vegades si i d’altres no. La contradicció entre els desitjos d’una nova societat entre cervesa, cervesa i altres substàncies projecta una realitat de petits burgesos, que res no tenen a perdre perquè la família estarà aquí per resoldre alguns problemes. No vol dir que tot i això l’ateneu no és necessari i que sense el, la creació d’un moviment popular reivindicatiu seria impossible.

Yann Marais

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa