Que no es confonguin els lectors i lectores d’aquest diari: no hem perdut el cap. Sabem que hi ha el monotema de la covid-19 i sembla una frivolitat parlar precisament dels drets de les persones. Ens pregunten, què passa amb els padrins i padrines de la residència de Tremp i la de la Seu d’Urgell?
No cal anar més lluny encara, evidentment, en molt de països del món ja no es respectaven els Drets Humans abans de la pandèmia, i ara encara menys.
Les crisis evidencien nostres mancances en el tracte amb les persones quan sabem que molts de morts de la covid-19 són padrins i padrines. Però, com diu nostre alcalde, durant els primers mesos de la pandèmia la residència llar de Sant Josep ho va fer “tot bé”. I ara potser no ho han fet tan bé.
Caldria una investigació per part de Sanitat, com ja hem dit en aquestes columnes. L’autoconvenciment no serveix de re ni dar-se colps al pit perquè en aquest moment la residència es mereix un examen particular de la situació.
S’han garantit sempre els drets de les persones en la Residència en base a les seves idees, per exemple, a l’hora de votar? La Direcció de la llar de sant Josep ens hauria de contestar moltes de preguntes, car la caritat no serveix quan es tracta de la vida de les persones.
Quants de metges hi ha a la Residencia i quantes d’infermeres? Perquè el personal amb la seva bona voluntat no basta per a solucionar temes tan greus com aquest. I, com ja hem dit i sense anar més enfora quan parlem de Drets Humans, fer una mirada ràpida al nostre voltant ens faria pujar les colors a les galtes.
Demà, idò, és el 72è aniversari de la declaració Universal dels Drets Humans i avui em sento com un padrí de la Residència perquè la solidaritat, en aquest cas no activa, perquè no em deixen, coincideix amb la de molta de gent amb la mateixa pregunta al cap: “i què hi passa aquí”?
Espero no equivocar-me si dic que aquestes residències en la majoria dels casos són pàrquings per a gent gran perquè no donin pel c… als seus fills i filles. Una antesala de la mort on les herències d’aquesta gent gran tremolen davant dels desitjos de molts i de moltes.
Yann Marais.
Deixa un comentari