Aquest any el lema que hem triat per les accions de reivindicació per a la igualtat de les dones amb motiu de la diada de les dones del 8 de març és el de CUIDEM-NOS.
La raó ha estat veure que l’extrema dreta s’està enfortint i és intrínsec de la dreta la misogínia d’una manera força descarada.
També el masclisme i la misogínia formen part, molt lamentablement, de l’esquerra. Però això no ens ha de sorprendre encara que sí indignar.
No ens ha de sorprendre perquè el patriarcat està molt ben travat. El sistema de dominació a les dones és tot un pacte que es va refent a cada moment i que, per ara, la major part dels homes no han deixat de fer-ho.
Des del feminisme de la quarta onada volem reivindicar-nos fortes, rebels, dues i tres i mil voltes rebels, contra aquest sistema de dominació i opressió contra les dones, que, al cap i a la fi, és contra la humanitat.
Recordem que és des del feminisme radical que es desvela el que passa dins de les cases -el personal és polític-, i què hi trobem? Hi trobem molts tipus de violència contra les dones. Hi trobem violència sexual, explotació econòmica, opressió, marginació, discriminació. Cal tot un sistema de creences fort perquè aquesta desigualtat sigui tan difícil d’erradicar.
La violència masclista és una, la pitjor, de les manifestacions del sistema d’opressió contra les dones.
Que se celebri el dia de les dones és un senyal del molt camí que cal fer per a realment ser “simplement” unes indivídues en aquesta societat. Sense més ni més.
Unes indivídues amb el nostre projecte vitals.
De moment, encara hem de sortir al carrer i defensar els nostres drets, denunciar les injustícies, com ara la ridícula multa a Rubiales. Hi ha molt camí per a fer, però n’hem fet. En Errejon ha hagut de sortir de la política. En Dani Alves ha estat a la presó. Són exemples d’agressions sexuals tipificades per la llei del només sí és sí. Però compte! Aquests avenços poden tenir marxar.
