Si partim del principi que tots i totes o, si més no, una gran majoria som fills i filles de la classe treballadora, aleshores hem de contemplar que la massa d’actors i d’actrius de la classe treballadora entesos com a persones som tots i totes.
A les acaballes del s XIX i principis del XX, eren els hòmens que baixaven al carrer per demanar els seus drets o per aconseguir els mateixos drets. Moltes dones han deixat la pell en la lluita per aconseguir els mateixos drets (Rosa Luxemburg, Louise Michel, Alexandre Kolontaïlle,…)El sistema patriarcal ha construït barreres de poder per gaudir de molts de privilegis determinant els rols que havien de tenir les persones en la societat, considerant les dones com a éssers inferiors, condemnades a quedar a casa al servici de l’home i de les criatures.
L’entrada en la 2a part del s XX de les dones al món laboral ho ha canviat absolutament tot, fent paleses les greus diferències i la marginació de les fèmines en tots els àmbits de la societat.
El maig del 68 desfermà una revolució sexual ja subjacent on les persones pogueren viure la seva sexualitat posant en dubte de forma radical els rols atribuïts a les persones. Era com si fos una bufada d’aire fresc que malauradament el capitalisme sabé mercantilitzar per al seu més gran profit. Tot això no impedí que en els 80 el moviment feminista anàs creixent poc a poc, paral.lelament al desenvolupament del moviment ecologista, també instrumentalitzat i mercantilitzat pel capitalisme.
Aleshores el significatiu de la lluita de la classe treballadora canvià. L’esfondrament del bloc sovietic de l’est d’Europa deixà com a triomfador absolut el capitalisme lliberal i ultraliberal com a única opció econòmica.
La revolució tecnològica creà noves precarietats junt amb l’ideari neoliberal, noves pobreses que ens interpel·len i que demostren el fracàs dels sistema capitalista pq el famós estat del benestar sigui una realitat no destriable amb totes les conseqüències que estem patint ara mateix, canvi climàtic inclòs, fruit de la R I i de la seva evolució al llarg dels anys i la qüestió que es pranteja es com organitzar la lluita contra aquest sistema ultraliberal depredador.
Quins en són els actors? És evident que l’entrada de les dones en la lluita genera un canvi de paradigma quan denuncien el capitalisme com responsable del paternalisme que han patit i no volen tornat a patir més. Ni una revolució es farà contra les dones ni sense elles perquè són més de la meitat del món. I, si el feminisme és la idea radical que les dones són persones, aleshores tots i totes som persones. A L’Alternativa diem sempre primer les persones, rebutgem el capitalisme, considerem el territori i la cultura local per ser actors de canvi d’aquesta societat que patim.
Yann Marais.
