Avui, 28 de juny de 2020, és un diumenge qualsevol amb xafogor, avorriment i amb l’ordinador com a mitjà per compartir totes les emocions dels col.lectius LGTBI per palesar les seves reivindicacions. Què vol dir «normal»( paraula molt de moda, megautilitzada i que sembla el contrari del que vol dir )?
Qui pot suportar l’assetjament homòfob dels sants mascles cristians d’una societat «comme il faut» capaç de blanquejar activitats violentes per dominar el diferent ètnic o sexualment conforme amb un poder blanc hetero supremacista? Patriarcal i feixista d’un punt de vista excloent i egocèntric.
No sabem si Adam era un mascle i, si ho era, potser somniava en ser més guapa que Eva o que aquesta era bisexual o lesbiana i que potser el fruit prohibit era i és encara la doctrina religiosa que mata i exclou el diferent. Si entenem que totes les persones es mereixen un respecte, siguin heteros o no, aleshores la imposició d’un únic model d’estimació és una dictadura dels sentits que ofega molts i moltes persones que, per sort ja fa dies que es van alliberat d’aquesta pandèmia social.
Avui, en el dia de l’orgull, cal palesar les reivindicacions dels transsexuals als quals donem suport més enllà del «postureo» hipòcrita i fals que tant «in» és.
Aquí als Pirineus esperem més iniciatives. Potser en compte de dir «follem com volem», hauria de ser:»estimem com volem i cardem amb qui ens ve de gust».
Yann Marais.
