Avui al vespre, a les 20.00 h tindrà lloc a l’Ateneu de l’Alt Urgell, a la Seu d’Urgell, una xerrada d’Enric Riu, sobre com combatre l’extrema dreta i guanyar la batalla cultural.
Hem de saber que VOX té suport d’una organització que es diu “Eyunque”, organització ultra cristiana que ve de Mèxic i que pretén ser un baluard de la civilització occidental cristiana.
Aquests mateixos arguments són els que va utilitzar el nazisme els anys trenta a Alemanya.
El patró que ens proposa, sempre és el mateix, la família tradicional, beneïda per la santa església, catòlica, apostòlica i romana, o bé per sectes evangelistes que van ser decisives en la victòria electoral de Trump i Bolsonaro, una extrema dreta que encobreix el que és exactament uns partits excloents que consideren la dona com menys que res, que odien la gent discapacitada i la gent gran, migrans i persones discapacitades.S’ha vist perfectament a Madrid durant la pandèmia i aquí en una residència geriàtrica del Pirineu, concretament a Tremp, dirigida per l’Església catòlica, amb nombroses morts prematures, que sembla ser el destí que ens reserven, clar està si es tracta dels seus familiars tot canviarà, per la resta que es fotin, això vol dir menys pensions a pagar, i menys recursos de serveis socials, com despeses per a les persones grans i pels nouvinguts.
Amb el seu programa del 155, sostingut, VOX apel·la a l’odi visceral contra els catalans, en definitiva contra la diversitat de la nostra societat, contra la gent del col·lectiu LGTBI i contra les dones, si no són les seves pròpies i encara això s’hauria de veure. La gent jove, quin futur té?, molt sovint aquests mateixos joves se suïciden, perquè també aquest sistema econòmic trenca les persones i emmalalteix la gent. Una democràcia ha de poder garantir, per a totes les persones una vida plena i saludable i uns recursos econòmics que permetin a la gent, viure amb dignitat, això és reivindicar els drets humans, que sembla, ara mateix el més revolucionari que podem fer.
Una regressió en tots els aspectes de la vida, tal com la coneixem avui, atacs frontals a les llengües que no siguin el castellà (espanyol).
I la porta oberta a la prohibició de partits polítics, entitats socials i culturals i “tutti quanti”.
La nostra tasca més immediata és dir als partits catalanistes, poseu-vos d’acord d’una punyetera vegada i tornar a l’agenda de l’alliberament nacional i social, cap a una república d’iguals.
Yann Marais
