Sóc davant de la tele, tot just com vol el govern de l’Estat amb les pensions que paga que no serveixen per a res i que posa les persones jubilades davant d’un dilema: o pagar les factures o menjar.
Per això al capvespre de l’1 d’octubre d’enguany estava veient per TV3 com la gent celebrava aquest aniversari, el d’una consulta per ser un estat independent. Una consulta que oferia als catalans i catalanes, que és tothom que viu a Catalunya, la possibilitat de decidir què volem ser, la qual cosa no és un tema poc important, «poca broma», que diuen, una serietat i una responsabilitat que fa pensar i determinar el grau d’emancipació de les persones. Però el paternalisme estatal no pot i no vol deixar que els seus súbdits puguin prendre desicions tret de les quines li són favorables. La por que les persones s’autodeterminin en un acte de sobirania els espanta tant perquè saben que és trencar el principi d’autoritat en la seva piràmide de rei, estat i religió que encobreix no pocs interessos econòmics, polítics i socials.
Un poble exerceix la desobediència i la sobirania plantant cara a l’Estat i la resposta de l’Estat ha de ser la repressió.
En 2006 el PSOE va traïr els catalans amb l’ajut del PP. La sentència del 2010 va confirmar el que es mereix un poble vençut i menor d’edat que no pot funcionar sense tutor: l’Estat espanyol.
La materialització de les porres contra les paperetes de vot amb imatges d’una violència extrema reflecteixen la justícia del nostre neguit.
Vaga general en forma d’aturada del país que va ensenyar al món la realitat de la «democràcia» espanyola amb «banderilles» i estocada final amb presos polítics, la qual cosa representa la vergonya d’Europa.
Prenguin nota, Consell d’Europa i la Comissió europea i «tutti quanti».
Europa té les mans tacades de merda!
Yann Marais.
Una resposta
Bravo!👍✊🤘😍😎