xicoies

Jordi Porter

Preciosa xicoia, carregada de nutrients. És millor la d’alta muntanya, però la que podem collir ara a la nostra alçada també és boníssima. Demana feina, per collir, ben tendre, just quan marxa la neu, netejar, remullar un dia i rentar varies vegades, però val la pena. La reina em serveix per introduir la llarga llista d’herbes, arbusts i arbres comestibles. Proposo al CDR, a la Xarxa de Suport Mutu o a l’Ateneu que, en la seva lloable feina de creadors de futur, organitzin cursos i àpats de gastronomia salvatge, perquè, amb el probable col·lapse del sistema econòmic, ens podem trobar les lleixes de botigues, supers i hipers buides com el futur neo-lliberal o les poselles del banc d’aliments en temporada baixa, d’un dia per l’altre. Recomano vivament webs com http://www.gastronomiasalvatge.com/

Acompanyen la xicoia, en comestibilitat i virtuts, els créixems, que trobarem vora l’aigua, el coscoll, que es fa en alçada, la pimpinella, els pipiripips o roselles, planta tendra, flors i llavors que empren els forners. La llavor de cànem és molt saludable, i del tot innòcua. La Picagallina, els colitxos, la borratxa tendra i les seves flors liles, la flor taronja de la sempreviva. La xicoira, de flor blava, em van dir que era precursora de l’endívia,. S’ha de cobrir uns dies per treure’n l’amargor, abans de collir. Els plantatges tendres, l’estret i el gros, l’amarant, comú com el blet, que també. L’uzerda o ufals silvestre, la trepadella i d’altres segurament, com el pèsol d’olor, son lleguminoses silvestres comestibles. Les ortigues, les fulles d’om, les flors i els fruits del saüc, els lledons, els fruits del corner, els serbs de serbal montà, com grapes de peretes, aquells vermells de l’alpí no sé si es mengen, però em fan venir a memòria el tapa-culs o fruit de la gavarnera, quin nom més maco, o sigui les gavarnes, que van madurant durant tot l’hivern, com bé saben les bèsties. Agafes les tendres, d’un vermell una mica pastel i, entre els dos índexs i els grossos de les mans i el foradet de cara amunt, n’eixirà, si fas un pressió suau, un xurret d’una deliciosa melmelada curulla de principis immunològics. Amb set o vuit a la setmana t’estalvies els refredats d’hivern. Cal anar alerta a no fer sortir els pèls. Les llavors en pols són un potent verí… I, buf! n’hi a molts, moltíssims, d’aliments silvestres. El secret dolç de la flor de la jonça. Aranyons, nadius, gerds, maduixes, mores, els prunyons del macaleu, de olor divina; la cirera d’arç, i la flor, i els brots. Els que sé, els que busco i els que no sé. No puc deixar d’esmentar la nyàmera, que pot substituir dignament la patata, si cal, tant comuns les dues. La bleda silvestre no té res a envejar a la que es ven. De bolets, molts en sabeu més que jo, només parlar d’aquell, blau cel cendrós, que, amb un o dos, dóna als guisats un subtil i deliciós gust d’anís. I quan bufa el torb i hi ha un metre de neu, morts de gana i sense res, busqueu els bedolls, que sempre treballen. Enmig de l’hivern ja preparen els brots, embolicant-los d’una gelea protectora. Atipeu-vos-en, dels uns i de l’altra. Salvareu la vida i/o fareu salut. Un altre dia, les receptes remeieres de la vella Balbina. Per l’encostipat, llaurer, pela de magrana i timó mascle…