Trobades a Paris-1

Trobades a Paris- 1
Boris Taslitzky

per Lys Garrabou.

Si en aquest primer capítol de les meves trobades a Paris, escric sobre un pintor jueu és per recordar la Xoà ( l’holocaust nazi) perquè mai més és repeteixi ni s’oblidi.
Van ser unes trobades d’estudi on jo estudiava el pintor, escoltava les explicacions i acabavem amb altres estudiosos, intel.lectuals i crítics d’art discutint de filosofia, art, política , humanisme i socialisme.
Tenia un estudi molt curiós. Planta baixa amb una porta enorme de fusta com aquelles de poble on guardaven el carro.
Una cosa que donava un caire bohemi i un cert desordre eren els quadres i que anava pintant deixant.los a terra contra la paret . Ell dibuixava molt que després pasava a pintures: natures mortes i molts paisatges de natura i molts retrats.
Aquell estudi era gran, allargat però no es veia el fons doncs hi havia unes teles enormes girades també contra la paret. Un dia vaig preguntar fora del estudi a un company crític d’art sobre aquells quadres i em va contestar que no els havia vist perquè ell mai els ensenyava.
En Boris em va demanar si em podia fer un retrat amb un mocador al cap. La veritat, el resultat no va ser del meu gust però amb els anys vaig entendre que això l’hi feia recordar les dones del camp de Buchenwald on va estar internat. La seva mare va morir a Auschwitz. En contrapartida l’hi vaig demanar de veure els quadres amagats i que ningú veia. Va accedir amb una mirada entre trista

i sorpresa.
Uns quadres foscos de traços gruixuts amb persones a terra, altres caminant tots esquelètics, mig despullats, dones amb una certa bellesa amb mirades sense vida. Seguda mirant aquells quadres sense dir res, ell anava explicant l’ambient, contestant preguntes que no m’atrevia a fer.
Boris Taslitzky havia vist i viscut l’infern i així el dibuxava o pintava. Ell tenia una bona base tècnica i es va fer un espai a Paris. Del 1971 al 1980, Boris Taslitzky va ensenyar dibuix a l’escola de les arts decoratives i va ser condecorat amb la creu de guerra de 1939-1945 i la medalla militar, en el1997 va rebre la insígnia del cavaller de la Legió d’Honor sota el títol de Resistència i deportació.
Gràcies Boris pel privilegi de veure les teves creacions més personals, les fotos junts, el teu retrat i la teva bondat malgrat la maldad del món.
Lys Garrabou.

Lys Garrabou