M’agraden aquestes bestioles guisades
i crues, en prosa o dins un versicle,
assegudes o dretes, a vista d’àguila
o a pas coix, cantades a la dutxa,
com cridades contra el corb, m’agraden
d’amor, m’agraden de ràbia, irades,
les novelles i les que du l’antigor
en pols dins les butxaques o les ungles.
M’agraden les paraules que entenc força
com «nuet» i les oblidades com «estrúmbol»,
les catalanes i les forasteres, les exòtiques,
les meravelloses com aus dels tròpics o peixos
voladors, les paraules en boca dels nins
quan comencen a enraonar o les velles esportallades
quan les comencen a aprendre a escriure o llegir
després de tants d’anys de mirar-les i de no veure-les.
Andreu Escales.
Llicenciat en Filologia Hispànica
