Asseguda en un setial coetani
de talla en perspectiva
hi ha pintada
una com abella reina,
el perfum de les ales de la qual
ha descomparegut
per multiplicar-se per dos
en l’esquena de sengles
esplugabous músics.
Un blau de psalm i seda
sembrat pertot d’estels
a ella li acarona la pell, obscura.
Damunt la falda hi duu
la carn del so, la sang del mot,
el fil del somni que cabdella
i descabdella junt a un exotisme bell
de llarga cua emplomallada.
Als peus d’aquests vuit ulls
s’hi agenolla poruga,
hieràtica una armadura,
la qual ha pagat el retaule
amb els sous i les llàgrimes d’altri.
Andreu Escales Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
