Quant

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Quant he vist ploure, tombar de berris

i barrumbar, fer-se’n rius dels marges blancs

i parèixer que el seu corrent com en temps

de Noè amb ells tot s’ho n’ho ha d’endur.

Com enyor sobretot quan a la pluja se li aliava el vent

i jo sortia d’aquestes cases per pujar i banyar-me

damunt aquell, l’ametller més alt i poderós, ah!

Enfilat a ell, jo era un jove mariner en la cofa

del pal major d’un bergantí enmig d’un temporal ferest.

Quant he vist ploure i m’he xopat sota les vergues del llamp,

aferrat, abraonat amb dits i arpes a aquell arbre ja mort,

però que llavors era ben viu i s’engronsava i s’engronsava.

Quant, d’allà dalt estant, he deixat de sentir-me tot sol o mort enmig del mar.

Andreu Escales i Tous.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa